S’edita la poesia completa de Blai Bonet

Edicions de 1984 acaba de publicar la poesia completa de Blai Bonet (Santanyí 1926-1997), en edició crítica a cura de Nicolau Dols i Gabriel S.T. Sampol. El passat mes d’abril es publicaven també dos dels seus dietaris “Els ulls” i “La mirada” (El Gall editor).

Edicions de 1984 acaba de publicar la poesia completa de Blai Bonet (Santanyí 1926-1997), en edició crítica a cura de Nicolau Dols i Gabriel S.T. Sampol. El passat mes d’abril es publicaven també dos dels seus dietaris “Els ulls” i “La mirada” (El Gall editor).

Pocs dies després de sortir d’impremta, m’arriba l’esplèndid volum Poesia Completa de Blai Bonet en edició crítica a cura de Nicolau Dols i Gabriel S. T. Sampol i amb un magnífic pròleg de Margalida Pons de lectura imprescindible com a introducció a l’obra poètica blaibonetiana. Un total de 1.374 pàgines en paper bíblia que recullen els 12 poemaris publicats per l’autor i el llibre inacabat Sonets que publicà de manera pòstuma l’editorial Empúries, així com tots els poemes esparsos que s’han pogut localitzar, amb un apartat crític sobre les variants més significatives. L’edició ha estat a càrrec d’Edicions de 1984, que ja ens havia ofert obres com la poesia completa d’Anna Akmàtova en traducció de Jaume Creus o la recent Fulles d’herba de Walt Whitman amb traducció de Jaume Pons Alorda que tant èxit ha tingut.

Blai Bonet havia nascut a Santanyí en el si d’una família humil. “Per dinastia de bosc, el meu pare era euguer i garriguer del Rafal dels Porcs, aquests mateixos que grufen en els versos de l’Eneida de Virigili” (del dietari Els ulls). Als deu anys va ingressar al seminari de Palma, on va estudiar cinc anys d’Humanitats i tres de Filosofia, a més de les llengües clàssiques. La seva vida i la seva obra quedarien marcades per la tuberculosi contreta als 21 anys a causa de les dures condicions de la postguerra. A conseqüència de la malaltia hagué de deixar el Seminari i alternà estades a Santanyí i al sanatori de Caubet (Bunyola) on va començar a escriure la novel·la El mar. Aquesta obra, editada el 1958 després de guanyar el premi Joanot Marotell, tingué un gran impacte en la crítica de l’època. Quatre novel·les posteriors completarien l’obra narrativa de Bonet. L’any 2000 El mar va ser duita al cinema per Agustí Virallonga.

Al sanatori de Caubet començà també a escriure els poemaris Quatre poemes de Setmana Santa, editat el 1950 i Entre el coral i l’espiga, publicat dos anys més tard. En aquesta època féu amistat amb l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs, també de Santanyí, que li va facilitar la publicació d’aquestes dues obres i li transmeté l’admiració pels poetes castellans de la generació del 27. El reconeixement de Blai Bonet al Principat li arribà arran de la publicació del poemari Cant Espiritual, guardonat amb el premi “Ossa menor” l’any 1952, amb pròleg de Salvador Espriu. Aquest reconeixement propicià que el mateix Espriu, Carles Riba, J.M Castellet i altres financessin al poeta un tractament per a la tuberculosi en una clínica de Barcelona i una beneficiosa estada en una masia de Riells del Montseny on visqué tres anys.

L’admiració que despertava l’obra poètica de Bonet -en cada nou llibre més personal i característica tant per l’estil com per la potència verbal, el tractament formal, la seva multiplicitat i originalitat-, es posà de manifest en l’atorgament del Premi Carles Riba a L’evangeli segons un de tants el 1965 i el Premi de la Crítica al llibre Comèdia (1968). Després d’uns anys d’activitat intensa, amb una estada a Roma i uns cursos de teologia a Tübingen, el 1972 tornà a Santanyí per prescripció mèdica. La recuperació de la seva figura i de la seva influència literària arribaria uns anys després amb la publicació dels poemaris El jove (1987) que obtingué els premis Lletra d’Or, Nacional de la Crítica i de Poesia de la Generalitat de Catalunya i Nova York (1991), guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona.

Un dels escriptors que ha admirat profundament l’obra de Bonet, Antoni Vidal Ferrando, ha escrit fa poc “la trajectòria de Blai Bonet és la d’algú que no cessa en la voluntat d’eliminar les fronteres dels gèneres. Va ser un heterodox en tots els sentits. Agosarat, rebel, iconoclasta. Un esperit lliure, decidit a no acotar el cap davant els excessos del poder. Malmirava els decàlegs i els credos, els dogmes i les ideologies. Si es va sotmetre a qualque autoritat va ser a la de les paraules. Però tampoc no n’acab d’estar segur.” Ara tenim el gust de poder-ho comprovar amb aquest volum de la seva poesia completa. Tot un luxe.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 10-12-2014)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s