“I Déu en algun lloc”, nou poemari de Sònia Moll

La poeta Sònia Moll Gamboa acaba de publicar el poemari “I Déu en algun lloc” a la prestigiosa editorial Jardins de Samarcanda (Eumo Editoral i Cafè Central). És el tercer llibre publicat per l’escriptora que manté una continuada activitat literària al seu blog “La vida té vida pròpia”.

Potser només la poesia pot arribar a transmetre la càrrega profunda, la transformació vital, la recerca de sentit a l’existència que provoquen en nosaltres les experiències més doloroses, els embats més difícils que ens toca afrontar. Davant d’una malaltia devastadora, de la pèrdua progressiva d’una persona estimada, de l’absència i el silenci, només la paraula de la poesia és capaç de comunicar, amb la contenció precisa, el trenc emocional que el lector reconeixerà i farà seu sense reserves, en una nova reinterpretació de la veritat del poeta a partir de la seva pròpia experiència personal. És la veu que ens diu i ens interpreta, perquè arriba al fons de les nostres emocions, impertorbable i recreada en el trajecte que va de l’escriptura a la lectura.

Així succeeix en el llibre I Déu en algun lloc de Sònia Moll, un poemari de versos colpidors, despullats d’artificis gratuïts, plens d’una delicada bellesa expressiva, que traça un intens viatge al dolor de la pèrdua, de la pèrdua sobretot de la mare afectada d’alzheimer a qui la poeta veu desaparèixer en la teranyina de la desmemòria, en l’absència del dia a dia – “i avui que ja t’has mort / cent mil vegades” – que provoca aquesta malaltia devastadora. Versos de comiat, però també de recerca, de la vivència del record que s’enfronta a la nova realitat, perquè només el record permet retrobar-nos en allò que som, preservar en nosaltres tot allò que la malaltia s’ha enduit per endavant i, enmig de tot açò, cercar un sentit per evitar que la tristesa ens ofegui i ens mantengui viu el desig, que ens faci veure Déu en algun lloc, potser “just quan no mires”.

El llibre s’estructura en tres apartats, introduïts per quatre poemes breus de gran força expressiva. La primera part ens parla del laberint que representa la malaltia de la mare, un laberint sense fils d’Ariadna, sense molles de pa deixades pel camí, un laberint sense sortida, sense retorn possible. Poemes de la tristesa i la desolació, del record de la mare que va ser, de les paraules que ja no pot expressar (“no podré sostenir mai / aquest silenci”), un record dolorós que pot ofegar, però necessari com única forma de preservació que ens és donada. A la segona part, la poeta ens parla d’altres pèrdues, dels amors desafinats, de les absències que ens obliguen a tornar a néixer, de la soledat, el desig engabiat. La tercera part, amb el mateix títol que el poemari, és ple de referències a Menorca, com en els bells poemes “I Déu en algun lloc” dedicat a la memòria de l’enyorat Àngel Mifsud (l’amic que recita un poema al carrer de Sant Cristòfol), o “Mort a Menorca” (“Davallaré a la terra de la tanca / al ventre de rostolls i paret seca”). Representa l’acceptació per part de la poeta; la represa del coratge, la intuïció que Déu es pot trobar quan menys t’ho esperes; l’actitud vital que li permet renéixer, esdevenir camí.

Sònia Moll reprèn en aquest poemari alguns temes que ja trobàvem a Non si male nunc i Creixen malgrat tot les tulipes i que els seus lectors, ben segur, sabran reconèixer. Així, amb seguretat, de manera pausada i eficaç, la poeta construeix, amb la maduresa que ja mostrava al primer llibre, una obra d’una notable coherència que s’enriqueix amb cada nova aportació, però que manté, a la vegada, un cert caràcter cíclic i en fa un edifici ben fonamentat, amb el pòsit de les lectures en la millor tradició literària i la seguretat d’un ofici ben assolit que li permet l’ús efectiu d’una llengua poètica plena de sensibilitat i elegància.

I Déu en algun lloc es clou amb un poema breu, de gran força expressiva i càrrega emocional, que comprendrà molt bé qui tengui l’experiència d’una persona amb alzheimer a la seva família. No es pot dir més en tres versos.

 L’illa inaudita (Diari Menorca, 25-11-2014)