“L’alè de les cendres”, la veu dels vençuts

L’escriptora menorquina Maite Salord acaba de publicar la novel•la “L’alè de les cendres” a l’editorial Arrela. Una dura, necessària, commovedora i imprescindible història sobre la memòria dels vençuts de la Guerra Civil espanyola.

L’escriptora menorquina Maite Salord acaba de publicar la novel•la “L’alè de les cendres” a l’editorial Arrela. Una dura, necessària, commovedora i imprescindible història sobre la memòria dels vençuts de la Guerra Civil espanyola.

Potser la millor manera d’entendre la història és a través de la bona literatura. No només per la capacitat de l’autor de recrear un món, sinó sobretot perquè a través de la narrativa podem escoltar les veus del personatges que en són, d’una manera o altra, protagonistes; conèixer les seves emocions, sentiments o tragèdies. Quan la guerra o la barbàrie són descrites als llibres d’història, ens pot sobtar la duresa de les estadístiques o l’anàlisi de les causes que les van provocar, però res no sabrem de la vida i les circumstàncies de la gent que en va patir directament les conseqüències, no sabrem res del dolor de les pèrdues i la destrossa moral d’aquells que es van trobar immersos en un conflicte col·lectiu i en un destí que no podien evitar. És la mirada compassiva de l’autor que en fa partícips d’unes vides que, altrament, només podríem conèixer a través de testimonis directes.

Així és en el cas de L’alè de les cendres, la impressionant novel·la que acaba de publicar Maite Salord a l’editorial Arrela, una obra sobre la memòria dels vençuts de la Guerra Civil espanyola a les Illes Balears que l’autora, com ella mateixa ha confessat, va tardar vint anys a poder escriure, en un llarg procés de fer i refer el llibre. Aquesta dilatada gestació ha donat com a fruit una obra de gran maduresa, molt ben estructurada i amb una prosa esplèndida, d’una notable pulcritud, que flueix amb la mateixa eficàcia en els dos plànols narratius en què es construeix la història.

Aquesta estructura en dos plànols, les dues veus narratives, és un dels grans encerts de la novel·la. Per una banda hi ha el narrador en tercera persona que ressegueix la història de Joan Escandell, un jove eivissenc ajudant de barber que l’any 1918 es veu obligat a fugir d’Eivissa i s’embarca cap a Menorca per anar a treballar en les obres que es feien a la Mola. Més endavant es trasllada definitivament a Palma, al barri de Son Espanyolet, on primer regentarà un bar i després s’establirà com a barber. Casat amb na Pepa, filla d’una família nombrosa andalusa, i compromès amb la causa de la República, serà víctima innocent, com la resta dels seus parents, de la violència irracional i de la crueltat més despietada que el deixaran marcat per sempre i el convertiran en un espectre de l’home que va ser.

L’altra veu narrativa és la de na Dèlia, la filla d’en Joan i na Pepa, que, des de la pròpia tomba, estableix un diàleg amb el fosser del cementeri, a qui explica la seva trajectòria vital i ens endinsa en els seus sentiments, il·lusions, dolors, esperances, tragèdies i desfetes de la guerra i la nova vida a Menorca al costat de Joan Taltavull – amb qui es casarà en unes angoixants circumstàncies –, una volta ha pogut desfer, per fi, els silencis amb què havia construït la seva vida. Aquesta veu des de la tomba representava un risc per part de l’escriptora, però és un risc que Salord ha sabut resoldre de manera plenament satisfactòria i que, des del primer moment, amb l’ús d’una prosa de ritme tallant i força expressiva, capta l’aquiescència i l’interès creixent del lector per la història que es narra. A part d’aquests dos plànols, el llibre reprodueix al final de cada capítol un document històric que ajuda a situar la narració en les circumstàncies polítiques i socials de l’època.

Amb L’alè de les cendres el lector coneixerà el dolor profund d’una de tantes famílies innocents que van patir la brutalitat de la guerra i la cruel repressió que sofriren els vençuts en la postguerra. És una d’aquelles novel·les que deixen marca, que emocionen i commouen de manera profunda, que saben emprar la paraula no només per fer bona literatura, sinó també per donar veu a víctimes llargament silenciades. Un llibre necessari, una història que el lector, ben segur, ja no podrà oblidar.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 16-09-2014)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a “L’alè de les cendres”, la veu dels vençuts

  1. Alexandre Pineda Fortuny ha dit:

    La bona literatura ens enriqueix, com dius, en la teva recomanació del llibre amb el suggestiu títol “L’alè de les cendres” de Maite Salord. El demanaré a l’Espai Mallorca de Barcelona.

    • peregomila ha dit:

      Alexandre, estic segur que la novel·la t’agradarà i t’aportarà moltes coses. Crec que s’havia de distribuir a totes les llibreries, però no sé si encara se n’ha fet tota la distribució. Salut!

  2. Retroenllaç: Club de lectura de la Biblioteca del Districte 5: L’alè de les Cendres, Maite Salord – Xavier Serrahima: escriptor

  3. Retroenllaç: Club de lectura Llibreria La Temerària: L’alè de les Cendres, Maite Salord – Xavier Serrahima: escriptor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s