Raimon, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

El passat 10 de juny, Raimon recollia el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en un emotiu acte celebrat al Palau de la Música Catalana. El guardó és un reconeixement a la trajectòria artística, intel•lectual i cívica del cantautor i a la seva contribució a la nostra cultura.

El passat 10 de juny, Raimon recollia el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en un emotiu acte celebrat al Palau de la Música Catalana. El guardó és un reconeixement a la trajectòria artística, intel•lectual i cívica del cantautor i a la seva contribució a la nostra cultura.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Omnium Cultural l’any 1969 amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria d’una personalitat reconeguda de l’àmbit de la cultura catalana que hagi assolit ja una maduresa en la seva obra publicada. Segons les bases que el regeixen “és atorgat a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans” i té una dotació econòmica de 15.000 euros. Des de la seva fundació l’han rebut escriptors o intel·lectuals com Francesc de B. Moll, Salvador Espriu, J.V. Foix, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Mercè Rodoreda, Josep M. Llompart, Joan Coromines, Miquel Batllori, Marià Villangómez, Joan F. Mira, Baltasar Porcel, Joaquim Molas, Josep Massot i Muntaner, Joan Solà o Jaume Cabré, només per citar-ne alguns. Enguany és la primera vegada que es concedeix a la trajectòria d’un cantautor.

En aquesta ocasió no puc deslligar el comentari de la meva experiència personal. En el pas de la infància a l’adolescència vaig créixer amb les cançons de Raimon (i de Lluís de Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor…) que ens acompanyaven i ens estimulaven amb la seva força reivindicativa i en la lluita contra la dictadura. Vam créixer amb la cara al vent i vam aprendre a dir no, nosaltres no som d’eixe món. Era un món que ens ofegava i ens reprimia, un món sense llibertat i amb la nostra llengua sotmesa i prohibida en l’ensenyament i la vida pública. El crit de Raimon era un crit d’esperança i d’autoafirmació que avui, tants anys després i en unes altres circumstàncies, continua ben vigent.

Però Raimon ens acompanyà també en altres aprenentatges més íntims i personals. Les seves cançons posaven música i paraula a moltes de les emocions que començàvem a conèixer en els camins de l’amor i el desamor i de l’amor al país i a la gent humil. Després van venir altres cançons i l’esplèndida interpretació dels poemes d’Ausiàs March, Roís de Corella, Jordi de Sant Jordi i altres clàssics de la nostra literatura. Va ser així que molta gent, gràcies al cantant de Xàtiva, va conèixer meravelles com “Veles e vents”, “Desert d’amics”, “La balada de la garsa i l’esmerla”, “Só qui só”, “Elogi dels diners” i tants altres poemes que ell sabia transmetre tal com van esser escrits, sense fer-ne adaptacions. I mentre posava música al clàssics i a Salvador Espriu, el cantautor escrivia les seves lletres amb una clara voluntat literària.

Ramon Pelegero i Sanchis va néixer a Xàtiva l’any 1940. Llicenciat en història per la Universitat de València començà a cantar en públic en aquesta mateixa ciutat l’any 1961. El 1963 va publicar la seva primera cançó, “Al vent”, que va obtenir en èxit immediat a tot l’Estat i es va convertir en un símbol. Durant la seva carrera va editar nombrosos discos que es van recopilar l’any 2000 en una integral que consta de 10 Cds. Ha publicat 6 llibres, entre ells el magnífic dietari Les hores guanyades, i ha obtingut nombrosos premis en reconeixement al seu treball i compromís.

Des de l’impacte del seu primer concert a l’Olympia de París (el 1966), Raimon va contribuir, en els anys foscos del franquisme, a internacionalitzar i difondre la llengua catalana més enllà del seu domini, un fet que és prou important de recordar ara, en aquests moments en què el govern de Bauzá ens voldria veure amb sabatilles i falderet i sense poder sortir de casa. El Premi d’Honor posa de relleu la dimensió intel·lectual d’un artista del qual s’ha destacat de manera reiterada l’originalitat i la singularitat. La seva obra de creació i de difusió de la nostra gran literatura medieval el fan plenament mereixedor d’aquest guardó que reconeix la seva trajectòria i el servei impagable a la nostra cultura.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 29-07-2014)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s