Gerard Vergés, poeta i humanista

El 23 d’abril passat moria Gerard Vergés i Príncep (Tortosa, 1931-2014). Doctor en farmàcia, poeta, assagista i traductor, autor d’una obra difícil de classificar, però d’una gran qualitat, va obtenir, entre altres reconeixements, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de Tortosa.

El 23 d’abril passat moria Gerard Vergés i Príncep (Tortosa, 1931-2014). Doctor en farmàcia, poeta, assagista i traductor, autor d’una obra difícil de classificar, però d’una gran qualitat, va obtenir, entre altres reconeixements, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de Tortosa.

En llegir els llibres Gerard Vergés se’ns revela la figura d’un autèntic humanista, d’un escriptor de vasta erudició, d’un enamorat dels clàssics, d’un intel·lectual competent en diverses disciplines, d’una veu culta, intel·ligent, irònica, potser inclassificable i de notable exquisidesa, però també amena i transparent. Autor tortosí, arrelat a les terres de l’Ebre, compromès amb la seva gent i el seu paisatge, activista en favor de la llengua catalana, afable i bon conversador segons ressenyen els que el coneixien, Vergés deixa una obra no gaire extensa però “que ha de ser considerada d’entre les més sòlides i interessants de la lírica catalana de les darreres dècades del segle XX”, en paraules del crític literari Josep Bargalló.

Gerard Vergés era un nom desconegut quan s’endugué el Premi Carles Riba de poesia l’any 1981 amb L’ombra rogenca de la lloba – un llarg poema de 300 versos que figura signat per Ròmul amb un apartat de notes a càrrec de Remus –, obra que presentava ja una maduresa en l’escriptura i revelava l’originalitat de l’autor. En aquell llibre es posava de manifest el pòsit cultural que impregna la seva poesia i una ironia intel·ligent que tot sovint ens pica l’ullet i ens convida a la complicitat més complaguda, però que també ens pot sacsejar amb la força greu dels seus versos “Hem enterrat els pares i els amics, /cada dia enterrem els més vells somnis. / I és que sembla destí obligat de l’home / anar enterrant allò que més s’estima”. (A YouTube podeu trobar el poema llegit per diverses veus amb l’accent de les terres de l’Ebre.)

Després d’aquell llibre vindria una joia literària en prosa assagística Tretze biografies imperfectes (Ed. Destino, 1986) de recomanable lectura i de la qual no em puc estar de citar-ne un fragment corresponent a la biografia de Circe: “Homer no ho diu explícitament, però la deessa devia exhibir al llit les delícies del tantra hindú. (Ulisses va tenir amb ella dos fills). A la taula —tampoc no ho explica amb detall Homer— hi degueren abundar la llet d’ovella, les carpes de riu farcides de raïm, la llebre cuinada amb orenga i farigola, la inquieta guatlla, el faisà d’irisada ploma, el cèrvol de banyes enramades, i el vi d’Egina, i el sucrós dàtil de Tunísia, i l’àcida pruna del Caucas, i la roja cirera de l’Àsia Menor”. Un plaer de lectura.

Els següents llibres de versos serien Long play per a una ànima trista (1986) que reprèn el to de caràcter culte i el decasíl·lab del llibre anterior, i al qual pertany un dels poemes més coneguts de Vergés que parla del riu Ebre (“Parlo d’un riu antic, solcat encara / pels vells llaguts: els últims llegendaris / i carregats de vi, de llana, d’ordi, / i amb mariners cantant sobre la popa”), que donaria pas a un magnífic i un exquisit llibre de sonets de factura impecable titulat Lliri entre cards (una de les famoses divises d’Ausiàs March) que mostra l’ambició del poeta i un profund coneixement d’aquesta forma poètica. No debades l’admiració per Shakespeare l’impulsaria a fer una de les millors traduccions al català dels sonets complets del geni anglès que seria reconeguda amb el premi de la crítica Serra d’Or l’any 1994.

A més dels assaigs Eros i art i Alfabet per a adults, Vergés publicà després el llibre de poemes La insostenible lleugeresa del vers (2002). El 2005 l’editor Juan Ramón Ortega va treure una edició bilingüe de l’obra completa del poeta amb el títol La raíz de la mandrágora, amb traducció al castellà de Ramón García Mateos. Completa l’obra literària de Vergés el breu però bell poemari El jardí de les delícies a partir de l’obra homònima de Hieronymus Bosch, just acabat de publicar per Arola en edició trilingüe.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 20-05-2014)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s