“Llibre d’amorg”, poemari de Tomeu Truyol

Entre les novetats literàries de Menorca que ens ofereix enguany Sant Jordi, figura el poemari “Llibre d’amorg” del poeta de Ferreries Tomeu Truyol Febrer amb què l’editorial Arrela inicia la col•lecció “Revers” de poesia.

Entre les novetats literàries de Menorca que ens ofereix enguany Sant Jordi, figura el poemari “Llibre d’amorg” del poeta de Ferreries Tomeu Truyol Febrer amb què l’editorial Arrela inicia la col•lecció “Revers” de poesia.

Tot just acomplert el projecte dels tres poemaris de “Versos per la llengua” de la col·lecció “Anvers” (Menorca, Pitiüses, Mallorca), unes magnífiques edicions que hem d’agrair profundament i que representen un esforç formidable, però que mai no haurien d’haver existit perquè responen a una imposada anormalitat lingüística que de cada dia volen més gran, l’editorial Arrela ha iniciat ara, amb rigor, professionalitat, entusiasme, la col·lecció de poesia “Revers” amb la publicació de Llibre d’amorg del poeta ferrierenc Tomeu Truyol. Aquestes dues col·leccions representen la represa de l’edició de poesia a Menorca després de la interrupció obligada de la col·lecció Xibau i, potser més important encara, el naixement d’una empresa editorial que ha d’omplir el buit a l’illa pel que fa a la publicació de poesia i literatura actuals des de l’àmbit privat. Els lectors de Menorca i els que de veritat estimam la nostra llengua esteim, idò, d’enhorabona per aquesta realitat tan esperada com necessària.

Tomeu Truyol no necessita, segurament, cap presentació, perquè la seva activitat és prou coneguda a Menorca gràcies a la participació en dues ocasions a Illanvers i altres recitals i, des d’un altre àmbit, al seu compromís social. Llicenciat en Geografia, havia publicat, el 1998, juntament amb Guillem Alfocea, el poemari Calidoscopi i els seus poemes havien estat antologats a la imprescindible 2002, una antologia de joves poetes menorquins, per Joan F. López Casasnovas i Àngel Mifsud, que ja assenyalaven, en el pròleg, la modernitat de la poesia de Truyol, el seu domini dels recursos estilístics i lingüístics, el coneixement dels grans autors catalans i la “bona fusta” de poeta.

En el Llibre d’amorg allò que en un primer moment pot sobtar més és la càrrega eròtica que tenen molts dels poemes i l’expressió desinhibida, terrestre, a vegades descarnada i sempre intensa que Truyol confereix als seus versos – però que també pot ser suggerent, delicada, subtil com el fum de dues llosques en la imatge feliç i sorprenent del poema “Besades de fum” – , un erotisme explícit que fa pensar en alguns dels poemes de Vicent Andrés Estellés i que en tot cas s’endinsa en els plecs més íntims del desig i l’harmonia dels cossos i en l’anhel d’un despullament total en l’acte d’entregar-se com descriu l’inquietant poema “Com tendres ànimes en pèl”. Però més enllà de l’erotisme, Llibre d’amorg és un bell poemari d’amor i desamor, que reflexiona sobre el guany i la pèrdua, sobre el misteri d’un sentiment que, amb una semblant força, uneix i desuneix dues persones, sobre la càrrega d’amargor que pot suposar també l’experiència amorosa, i d’aquí la paraula “amorg” creada pel poeta en el seu domini sobre el llenguatge.
Llibre d’amorg és un llibre unitari i ben estructurat en què els poemes s’enllacen formant un tot amb les suggerents il·lustracions que n’ha fet el mateix Truyol, artista i creador de gran capacitat, que fon en una mateixa expressió els dos llenguatges per fer-ne un obra inseparable i assolir així un grau màxim d’expressivitat. Formalment, Truyol posa de manifest el domini dels recursos tècnics en una diversitat de formes que van des de l’estrofa rimada al poema en prosa i que comparteix les característiques de l’expressió poètica més actual en el tractament del ritme i el llenguatge.

El disseny de la col·lecció, auster, suggerent i agradable, mostra el compromís dels editors amb el medi en optar per materials ecològics i paper 100% reciclat que donen un valor afegit a la calidesa del volum. Llibre d’amorg conté, a més, una nota contextualitzadora d’Ismael Pelegrí i un magnífic pròleg de Guillem Alfocea de lectura obligada. Des d’aquí vull desitjar molt d’èxit a l’editorial Arrela en la seva tan necessària empresa.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 22-04-2014)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s