Els 80 anys de l’Editorial Moll

La Setmana del Llibre en Català que se celebra des de fa 25 anys a Palma, va commemorar dijous passat el 80è aniversari de l’Editorial Moll amb un acte que comptà amb una excel•lent conferència pronunciada per l’escriptor i catedràtic de la UIB Gabriel Janer Manila. (A la foto Francesc de B. Moll)

La Setmana del Llibre en Català que se celebra des de fa 25 anys a Palma, va commemorar dijous passat el 80è aniversari de l’Editorial Moll amb un acte que comptà amb una excel•lent conferència pronunciada per l’escriptor i catedràtic de la UIB Gabriel Janer Manila. (A la foto Francesc de B. Moll)

En el capítol final de les memòries de Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1975), podem llegir un paràgraf que dóna fe de la inqüestionable voluntat de servei de l’editorial que el lingüista creà el 1934: “Dins can Moll, guiats principalment per Sanchis Guarner i Josep Maria Llompart, s’han format la major part des escriptors joves mallorquins, i en les col·leccions de l’Editorial Moll han trobat acollida cordial per a publicar llurs primeres obres”.  Des d’aleshores, l’editorial ha mantingut aquesta vocació de servei per damunt d’entrebancs i èpoques difícils sense trair mai l’esperit ni els objectius del seu fundador que, just després d’haver escrit les paraules citades, veuria amb goig com també a Menorca creixia la llavor que ell tant havia ajudat a sembrar i arribava el moment de publicar les primeres obres de joves autors menorquins: Contes menorquins de Pau Faner (1974) Vora un balcó sota un mar inaudible (1981) i Al marge (1983) de Ponç Pons o, modestament, el meu primer llibre de poemes (1978). Més endavant publicarien a can Moll altres escriptors de Menorca com Esperança Camps i Miquel Àngel Maria. Avui l’editorial, en les seves diverses col·leccions, compta amb un catàleg imprescindible d’autors de tots els Països Catalans i un fons que, a diferència del que solen fer altres empreses, no es destrueix mai.

Francesc de Borja Moll, una de les personalitats més eminents, generoses i sàvies que han donat les nostres illes, va viure dedicat amb cos i ànima a treballar per la nostra llengua i per la nostra cultura. Amb esforç, amb passió, amb seny, amb tenacitat, va saber vèncer tot tipus d’obstacles per dur endavant l’obra magna del Diccionari, però també altres iniciatives impagables – i l’editorial en seria una de les més emblemàtiques – sense les quals no es podrien entendre l’evolució de la cultura i la literatura a les Illes Balears. La seva laboriositat i perseverança, encarnades en el conegut vers d’Ovidi que Moll trià com a lema de l’editorial –“Dura tamem molli saxa cavantur aqua” (I tanmateix l’aigua molla forada la dura roca)– poden encara avui il·luminar els dies foscos i prevenir de desànims.

Tant en el segon llibre de memòries citat més amunt, com en el primer volum Els meus primers trenta anys  –totes dues, obres d’obligada lectura per a qui vulgui conèixer la història recent i la realitat de la nostra llengua sense deixar-se entabanar per prejudicis, obsessions polítiques o teories espúries–  el lingüista ciutadellenc explica la fundació i primers temps de l’editorial. L’any 1933, un any després de la mort d’Alcover, Moll emprenia la tasca d’editor amb la publicació del Diccionari, la represa del Bolletí i la impressió d’algun tom de les Rondaies mallorquines recollides per mossèn Alcover –una obra que per a molts mallorquins seria la primera i estimulant lectura en llengua catalana–, però ja amb la visió posada més enfora. Ho conta així: “Fent pensaments per superar aquesta penúria cultural, vaig creure que l’única solució era emprendre la publicació de llibres en sèrie, formant col·lecció, presentats dignament però amb una modèstia que permetés donar-los a un preu assequible.” D’aquesta manera naixia la col·lecció “Les Illes d’Or” que es va poder llançar gràcies a l’èxit d’una inicial campanya de subscripcions:  “Ni un sol moment – diu Moll – em vaig proposar fer-hi negoci. Però l’objectiu primordial, de crear un nucli d’alguns centenars de lectors habituals en la nostra llengua, s’havia aconseguit”.

Ni l’entusiasme ni la tenacitat de Moll es veurien minvats després de la Guerra Civil i així, a pesar de les prohibicions i normes de la dictadura que, en els primers temps, només permetien la publicació d’obres catalanes d’autors clàssics, ja l’any 1943 l’Editorial Moll aconseguia editar El somni encetat de Miquel Dolç que “fou el primer llibre en català, d’autor vivent, que es publicava en la postguerra” (Els altres quaranta anys).

El reconeixement d’escriptors i lectors illencs cap a l’Editorial Moll s’ha posat  de manifest quan en èpoques difícils ha estat necessari el suport de la gent, que ha sabut respondre sempre de manera positiva. Per la nostra part, a banda de l’agraïment, hem de manifestar el desig que l’editorial pugui continuar durant molts anys la seva meritòria tasca de servei a la nostra cultura i a la llengua catalana.

L’illa inaudita (Diari Menorca,  11-03-2014)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s