El centenari de Joan Vinyoli

Enguany se celebra el centenari del naixement de Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984). Poeta de primer ordre, amb una producció d’una intensitat i fondària excepcionals, la seva obra és constituïda per 17 llibres de poemes i unes magnífiques versions de Rilke.

Enguany se celebra el centenari del naixement de Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984). Poeta de primer ordre, amb una producció d’una intensitat i fondària excepcionals, la seva obra és constituïda per 17 llibres de poemes i unes magnífiques versions de Rilke.

Parlar de Joan Vinyoli és, per mi, fer-ho d’un d’aquells poetes estimats als quals sempre tornam perquè, en la seva obra inesgotable, hi trobam saviesa, conhort, humanitat, la puresa del cant que mai no ens deixa indiferents, la paraula encesa que ens acompanya i estimula, la veritat més fonda. Per dir-ho amb una expressió que li agradava emprar, Vinyoli pertany a aquells “feliços pocs” que arriben a assolir el grau més elevat en l’expressió poètica, en la construcció d’un edifici literari de primer ordre, al qual ell s’entregà de forma apassionada i sense concessions. Vinyoli va ser, sense cap dubte, un dels grans poetes europeus del segle XX i així ho testimonien moltes veus, com la del poeta Lluís Solà que ho diu sense embuts en un article reproduït al llibre La paraula i el món (Ed. L’Avenç, 2013): “Per moltes raons Joan Vinyoli és un dels grans poetes europeus actuals, per més que els poders d’Europa estiguin decidits a menystenir tot allò que volen sotmetre: pobles, llengües i cultures”

Joan Vinyoli i Pladevall va néixer a Barcelona el 1914. Quan just tenia 5 anys, un mes i mig després del naixement de la seva germana Carme, es va morir el seu pare, metge internista, circumstància que deixà la família Vinyoli en una situació econòmica precària. Aquest fet obligaria el jove Joan a entrar a treballar, als 16 anys, a l’editorial Labor on continuaria fins al moment de la jubilació. A partir de 1933 va realitzar els estudis de batxillerat com alumne lliure compaginant-los amb la feina. Durant aquells anys descobreix de manera fortuïta un fragment dels Quaderns de Malte de R.M. Rilke que l’impressiona i l’empeny a estudiar alemany per poder llegir el poeta en la llengua original. Més endavant ens deixaria unes excel·lents versions de Rilke qui, juntament amb Carles Riba, seria un dels referents literaris de Vinyoli. El 1937 publica el primer poemari Primer desenllaç i a partir d’aquí la seva veu anirà creixent en solidesa i seguretat fins arribar als llibres d’una esplèndida maduresa que s’inicia amb Tot és ara i res (1970) i dóna com a fruit tot un seguit de llibres d’altíssima qualitat que no es clourà fins al mateix any de la mort del poeta, el 1984, amb la publicació de Passeig d’aniversari.

La poesia de Vinyoli, d’un alt valor simbòlic i d’una gran profunditat, i tanmateix clara, entenedora i propera, ens commou sempre, a cada nova lectura, i ens arriba a les fibres més fondes per la seva veritat, riquesa i alt contingut moral. Enric Casasses ho expressa així en el pròleg a Poesia completa: “(Vinyoli) És el mag que feia segles que esperàvem. Amb el seu alè benèfic acompanya els nostres amors i les nostres hores solitàries. La jugada, per arribar a una tal màgia benastruga, multiforme, multicolor… i, no ho oblidem, operativa, és de moral.” Aquest volum, imprescindible, amb l’obra completa de Vinyoli, incloses les versions de Rilke, es troba a l’abast del lector en una edició econòmica d’Edicions 62 a la col·lecció La Butxaca.

Per al lector que vulgui aprofundir en la poesia i la circumstància vital de Vinyoli és també molt recomanable el llibre La bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli de Pep Solà (CCG Edicions i Fundació Valví, 2010). Amb nombrosa documentació inèdita, aquesta obra ens ajuda a entendre el recorregut vital i espiritual del poeta i ens revela algunes claus de la seva obra, “una de les aventures líriques més convincents i apassionants de la poesia universal”, per dir-ho en paraules del propi Solà.

No voldria acabar sense un tast de la poesia de Vinyoli. Ho faré amb “Vida més alta”, un breu, però intents i bellíssim poema de Les hores retrobades:  “Vares tenir la copa de la vida / arran de llavis i bevent mories; / perdut el vi, secreta la ferida, / sofrint, plorant, més altament vivies”.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 25-02-2013)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s