A finals del 2012 es va publicar “El quadern gris” de Josep Pla (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981), en edició crítica del filòleg Narcís Garolera. Editada per Edicions Destino (Grup 62), conté nombroses correccions i esmenes sobre les edicions anteriors de l’obra.
Hi ha llibres que convé llegir més d’una vegada, llibres que ens procuren, a cada nova lectura, un renovat plaer tant perquè, amb els anys, els llegim d’una altra manera com perquè ens aporten sempre la frescor i la novetat de la primera vegada en percebre-hi nous matisos i fer-hi noves descobertes. Una d’aquestes obres, imprescindible i segurament la més important de l’autor, és El quadern gris de Josep Pla que ara podem llegir des d’una altra perspectiva gràcies a l’edició crítica que ha duit a terme Narcís Garolera, en un treball pacient de comparació del manuscrit de l’obra amb la primera edició de 1966 a l’editorial Destino –que inaugurava la impressionant Obra Completa planiana de prop de 30.000 pàgines publicada en els coneguts volums de tapa vermella i acurada presentació– i altres edicions que, posteriorment, se n’han duit a terme.
Narcís Garolera –que és també responsable de la revisió de la traducció castellana que en el seu dia féu Dionosio Ridruejo de El quadern gris– explica, en un pròleg potser massa breu en edicions d’aquestes característiques, el treball de restitució de l’original que ha realitzat: “El text s’ofereix, doncs, sense els errors de lectura en la transcripció mecanogràfica del manuscrit, sense les excessives errates tipogràfiques, sense les inacceptables censures de l’editor i sense les abusives intervencions lingüístiques dels correctors. La revisió s’ha concretat en més de cinc mil esmenes que milloren notablement les edicions anteriors del llibre”.
Garolera manifesta també que aquesta és una edició crítica del dietari de Josep Pla, tot i que, sembla que per exigències editorials, no hi figuren les notes i explicacions que són habituals en aquest tipus de publicacions i que sens dubte enriquirien el seu meticulós treball. En tot cas, açò no lleva ni una mica d’interès a l’edició i fins i tot és possible que la faci més propera al lector mitjà més interessat pel text en si que per la cuina de l’escriptura. Ara bé, sí que trobam en el pròleg nombrosos exemples sobre les característiques de la restitució i les esmenes fetes al text, així com els criteris filològics seguits per dur-les a terme. Potser allò que pot sorprendre més al lector són les ultracorreccions que es feren damunt el text original i, sobretot, alguns canvis lingüístics sense cap justificació sobre formes perfectament acceptades per la normativa, unes maneres de fer que s’han de situar en el context dels anys 60. És d’agrair, per tant, que avui tinguem el gust de llegir aquesta nova edició molt més fidel al text originalment escrit per Josep Pla, encara que no sabem quines correccions hauria acceptat de grat ell mateix.
A pesar de tenir la forma d’un dietari escrit el 1918, és a dir quan l’autor tenia només 21 anys, El quadern gris és un llibre en què Pla va treballar fins al moment de ser publicat i per tant reelaborat al llarg dels anys i matisat per la maduresa literària d’un autor que ha desplegat ja les seves millors facultats com a escriptor i que amb el El quadern gris crea més que un dietari –no podem ignorar els elements autoficcionals que hi són presents– una gran obra literària. Xavier Pla, amic de Menorca i gran especialista en l’escriptor empordanès, en el magnífic assaig Josep Pla ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997) resumeix així l’experiència del lector davant l’obra planiana: “el plaer estètic que pot sentir un lector d’un text de Josep Pla és diferent al que pot aportar la lectura, per exemple, d’una novel·la. No es tracta tant del plaer del qui busca el desenvolupament o la sorpresa d’una intriga, sinó el plaer que sol·licita el record dels mots i de les sensacions. Ja no és el plaer del lector que desitja avançar en la lectura. És el del lector que prefereix aturar-se en un fragment, penetrar lentament en el text, consultar-lo i reflexionar-hi”.
L’illa inaudita (Diari Menorca, 11-02-2014)
Quadern del turó 