Josep Maria Castellet

Dijous passat moria a l’edat de 87 anys, a Barcelona, Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío. Teòric, crític literari, editor i assagista, és una de les figures més destacades del món cultural i intel•lectual del seu temps i exemple de l’autèntic home de lletres, savi, compromès, honest.

Dijous passat moria a l’edat de 87 anys, a Barcelona, Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío. Teòric, crític literari, editor i assagista, és una de les figures més destacades del món cultural i intel•lectual del seu temps i exemple de l’autèntic home de lletres, savi, compromès, honest.

La primera vegada que vaig llegir una obra de Josep M. Castellet (en aquell cas en col·laboració amb Joaquim Molas) era un adolescent àvid de conèixer la literatura escrita en la meva llengua, que l’ensenyament franquista m’havia amagat. Al mostrador d’una de tantes llibreries desaparegudes, la Juventus de Maó, hi vaig veure un llibre titulat Poesia catalana del s. XX i el vaig comprar tot d’una. No sé quin any era. L’edició és de 1963, però jo el devia veure 6 o 7 anys més tard, en una època en què les novetats editorials duraven bastant més de dos mesos. Aquella antologia, amb un estudi preliminar de 200 pàgines que representava tot un manifest del realisme històric, tindria per a mi un fort impacte, tot i que els plantejaments d’aquell moviment literari serien superats pels escriptors de la generació en la qual em puc incloure. El tàndem Castellet-Molas produiria altres obres imprescindibles com l’antologia Ocho siglos de poesía catalana (1976) en edició bilingüe publicada per Alianza Editorial, i el 2005 en català per Edicions 62; Antologia catalana i Les millors obres de la literatura catalana, el cànon literari que proposà Molas; i Antologia general de la poesia catalana (1979).

Dotat d’una finíssima intel·ligència, Castellet ha estat un dels crítics més influents en l’àmbit de la literatura catalana i també espanyola. En aquest darrer cas amb obres com La hora del lector, Veinte años de poesía española, Nueve novísimos o Literatura, ideología y política. De la seva extensa producció en català, a més de les ja citades, podem destacar altres obres fonamentals o de referència com Poesia, realisme, història (1965), Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (1971), Qüestions de literatura, política i societat (1975), Josep Pla o la raó narrativa (1978) o les obres memorialístiques de què parlarem després. La seva intensa i infatigable dedicació a la literatura es desplega també amb una dinàmica participació en diferents congressos i col·loquis internacionals o a la COMES (Communità Europea degli Scrittori), amb seu a Roma, que promovia el diàleg entre escriptors de l’Est i de l’Oest i que va ser impossible continuar després de la invasió soviètica de Txecoslovàquia. Aquesta activitat li permeté fer amistat amb algunes de les figures literàries més importants del segle XX.

L’any 1968 Castellet realitza tres viatges que el marcaran profundament. Ho confessa ell mateix a les seves memòries i en una entrevista publicada, el 2005, a Serra d’Or: “L’any 1968 va marcar la meva vida. Els viatges a Cuba i a la Unió Soviètica i l’ambigüitat del maig francès van fer que esdevingués un escèptic”. Pel que fa al seu treball crític, aquest fet representà el pas de l’autor del realisme històric a l’estructuralisme i l’abandonament de qualsevol tipus de dogma en l’anàlisi de textos. Gran part de la seva trajectòria professional la dugué a terme a Edicions 62, primer com a director literari i, més endavant, com a president del Grup 62. Va ser un dels fundadors i primer president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i, entre altres reconeixements, va ser distingit amb premis com la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Generalitat o el Premio Nacional de las Letras.

És autor també d’una magnífica obra memorialística en què, amb una exquisida habilitat narrativa i a través de la figura d’altres escriptors, ens ofereix un impagable testimoni de la història i la societat de la seva època, tant pel que fa al món literari o la lluita contra el franquisme, com en el context internacional i les tensions d’una Europa encara marcada per la Guerra Freda. En aquest sentit, és interessantíssima la lectura de les obres Els escenaris de la memòria (1988) i Seductors, il·lustrats i visionaris (2009) de les quals em propòs parlar amb més detall en una altra ocasió.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 14-01-2014)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s