El centenari de Marià Villangómez

Amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Marià Villangómez Llobet (Eivissa 1913-2002) s’ha fet una nova edició revisada i completada de la seva poesia amb el títol Obra poètica completa (Viena Edicions. Barcelona, 2013).

Amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Marià Villangómez Llobet (Eivissa 1913-2002) s’ha fet una nova edició revisada i completada de la seva poesia amb el títol Obra poètica completa (Viena Edicions. Barcelona, 2013).

Una de les coses que més podem valorar, i que sens dubte semblaven més urgents, en aquest any en què celebram el centenari del naixement de Marià Villangómez Llobet és que s’ha tornat a editar la seva obra poètica completa, que havia estat publicada per primera vegada l’any 1986, en vida del poeta i amb il·lustracions del pintor Vicent Calbet, per Llibres del Mall en tres volums que, des de feia temps, eren introbables. Enguany hem tingut el goig de poder veure reunida de nou la poesia completa de l’escriptor eivissenc gràcies a una impecable edició que, a cura de l’Institut d’Estudis Eivissencs, n’ha fet Viena Edicions. Un volum de més de 500 pàgines que recull els nou llibres publicats per l’autor a més de tres poemes inclosos en obres miscel·lànies posteriors a l’edició del Mall.

No ha estat encara l’edició crítica que molts dels que hem llegit i admiram la poesia villangomiana hauríem desitjat, però ja és prou important que tinguem el goig de poder revisar-la completa i, sobretot, que s’hagi posat a l’abast dels nous lectors. L’escriptor eivissenc Jean Serra, amic de Villangómez, ja es lamentava en aparèixer l’edició del Mall de la manca d’un estudi crític que de moment haurà d’esperar, però en aquella ocasió, com en aquesta, la publicació del corpus poètic de l’autor que tant va cantar, comprendre i estimar Eivissa és tota una festa de la poesia i de la cultura que s’ha de celebrar i agrair. A més, el volum de Viena té la virtut d’estar curosament editat i fa de bon llegir, cosa que augmenta encara, si és açò possible, el gust de la lectura.

Qui vulgui saber més sobre la vida i l’obra de Marià Villángomez ho pot fer gràcies al llibre M. Villangómez Llobet: una presentació de l’escriptor i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Isidor Marí, que ha estat editat pel Consell Insular d’Eivissa, emmarcat en les activitats del centenari, i que s’ha presentat, fa pocs dies, a Eivissa i a Barcelona, a la seu de l’IEC on fins el dia 20 de desembre es poden visitar tres exposicions dedicades a al nostre autor. Es troba també també encara a l’abast el llibre de Jean Serra A la vora de Villangómez, publicat per Documenta Balear el 2007, centrat en l’obra del poeta i que testimonia la relació entre els dos escriptors.

La dedicació a la literatura per part de Villangómez va ser absoluta, ja que a més d’un gran poeta i excel·lent prosista va ser un magnífic traductor de poetes anglesos i francesos i autor de diverses obres teatrals. La seva poesia s’eleva con un gran monument a la llengua, a la terra – i la seva gent–  que tant va estimar, que tant va saber transmetre de manera magistral en els seu poemes.  “Oh parla que ens trobem amb l’alenada / i anomenant les coses de la terra, / en tu i els teus perills és on madura / l’esquiu torb de la humana poesia”. Amb aquests quatre versos es tancava el llibre Declarat amb el vent amb què el poeta va cloure la seva obra poètica original, l’any 1962, quan va creure que ja havia dit tot allò que era essencial i volia evitar repetir-se. L’autor posava punt i final al seu corpus poètic amb en un significatiu cant a la llengua, a la parla, a la poesia.

Durant aquest any que ara s’acaba Villangómez ha estat recordat en nombrosos actes i homenatges, especialment a Eivissa on ha tingut el reconeixement i l’atenció –amb la implicació decidida del Consell Insular i l’Ajuntament d’Eivissa– dels quals són mereixedores la seva obra i la seva figura. En canvi, em sembla vergonyós que el Govern Balear hagi mantingut un silenci clamorós sobre el poeta en una mostra més del menyspreu de l’executiu cap a la nostra cultura. Marià Villangómez és ja un clàssic de les nostres lletres, un dels poetes més importants del s. XX en llengua catalana, un autor que ha dignificat la llengua, la cultura i el país. Un d’aquells escriptors fonamentals, tant per la seva obra com per la seva humanitat, que un país ha de tenir sempre presents.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 17-12-2013)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s