“Superna”, una plagueta de luxe

Lluís Servera Sitjar, coordinador de la plagueta "Superna", de la qual acaba de sortir el núm. 4, és poeta i traductor. Ha publicat diversos llibres de poesia i traduccions de poetes italians com “Mitografies i altres dèries” de Pietro Civitareale o “El dolor” de Giuseppe Ungaretti.

Lluís Servera Sitjar, coordinador de la plagueta “Superna”, de la qual acaba de sortir el núm. 4, és poeta i traductor. Ha publicat diversos llibres de poesia i traduccions de poetes italians com “Mitografies i altres dèries” de Pietro Civitareale o “El dolor” de Giuseppe Ungaretti.

La primavera de l’any passat va veure la llum el primer número de Superna, una revista en forma de plagueta dedicada a la traducció, especialment de poesia, que coordina i manté amb una gran generositat el poeta i traductor Lluís Servera Sitjar, a qui vaig tenir el gust de conèixer fa un parell d’anys en un acte de l’AELC. Persona molt afable i de remarcable amabilitat, en aquell moment em va fer conèixer el projecte que poc després es faria realitat i em va obrir les portes a participar-hi, així com a fer extensiva aquesta invitació a altres traductors menorquins. Quan vaig rebre a casa aquell primer número em va semblar que Superna, més que un petit prodigi, era una empresa admirable. La plagueta tenia més de seixanta pàgines i contenia textos interessantíssims amb una llista de traductors de primer ordre. Els poemes, publicats en la llengua original i la traducció – a més d’una notícia sobre l’autor –, pertanyien a les més diverses cultures: des d’autors francesos i italians (Verlain, Jaccottet, Alda Merini, Davide Rondoni) o portuguesos (Maria Graciete Besse), a les literatures russa (Marina Tsvetàieva), el Xipre turc (Jenan Selçuk), Aràbia Saudita (Badia Kashgari) i Suècia (Freke Räiä). No és necessari dir que alguns d’aquests noms eren tot un descobriment i una autèntica primícia en llengua catalana.

En el pòrtic, preciós, al primer número s’explicaven els objectius i la filosofia de la revista: “Superna vol intentar esser sobretot una plagueta dedicada a traduccions. Sense excloure altres paisatges literaris i de pensament. Neix perquè entre nosaltres hi ha hagut una tradició d’amor a les paraules que cal valorar. Volem aprendre d’ella i continuar-la amb modèstia i il·lusió.” La plagueta té una periodicitat semestral i, a més del coordinador Lluís Servera, compta amb un equip de redacció format per Gabriel Pujol, Juan Carles Bonnín, Irene Baccarini, Benet Nadal i Manuel Fernández. Les portades i les delicades il·lustracions que hi apareixen són obra de Lluís Hernández.

Els números 2 i 3 continuen amb la diversitat de traductors i autors traduïts. Poesia francesa, italiana, portuguesa, anglesa, russa, croata, japonesa, neogrega i grega clàssica, amb poetes com Rimbaud, Jules Laforgue, Boris Vian, Giannis Ritsos, Óssip Madelstam, Arquíloc, etc. En el número 2 hi ha ja presència menorquina amb tres poemes d’Emily Jane Brontë traduïts per l’escriptora Carme Cloquells. En el número 3 hi podem llegir també poesia catalana traduïda a altres idiomes, en aquest cas el “Cant Espiritual” de Maragall en una versió italiana d’Eugenio Montale i una de francesa d’Albert Camus. El núm. 4, corresponent a la tardor de 2013, que just acaba de sortir, conté, a més de diferents traduccions, un text molt interessant de Ponç Pons titulat “La passió de traduir” en què ens parla de la seva dilatada experiència en el camp de la traducció i de com entén la tasca del traductor, una aportació de molt recomanable lectura.

Superna no només ha omplert un buit important en la camp de la traducció, sinó que realitza una feina de gran interès i qualitat de manera generosa i honesta, amb l’únic interès posat en la nostra llengua i en l’enriquiment de la nostra cultura, perquè, tal com es deia en el pòrtic citat, “traduir no sol ens permet conèixer altres veus d’altres llengües sinó que a la vegada permet que la nostra llengua catalana viatgi vers els indrets de procedència”. Avui, que tan difícil és trobar espais per publicar, l’existència de Superna és un autèntic regal mereixedor de tot el nostre reconeixement i suport.

Potser sigui interessant dir que Superna és un topònim que dóna nom a una vall de Puigpunyent, en el vessant oriental de la Serra de Tramuntana de Mallorca i que té referents literaris tan notables com Salvador Galmés, Bartomeu Fiol i Àngel Terron.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 05-11-2013)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s