Els 100 anys de Joana Raspall

El passat mes de juliol complia els 100 anys l’escriptora Joana Raspall (Barcelona, 1913). Autora d’una extensa obra literària i lingüística, ha cultivat els diferents gèneres literaris (poesia, narrativa, teatre), i s’ha especialitzat en la literatura per a joves.

El passat mes de juliol complia els 100 anys l’escriptora Joana Raspall (Barcelona, 1913). Autora d’una extensa obra literària i lingüística, ha cultivat els diferents gèneres literaris (poesia, narrativa, teatre), i s’ha especialitzat en la literatura per a joves.

Rares vegades ens és donat celebrar en vida el centenari del naixement d’un escriptor com en el cas de Joana Raspall que acaba de complir els 100 anys amb una lucidesa i una força intel·lectual admirables i manté aquella discreció, aquell encant, que han caracteritzat la seva llarga vida al servei de la llengua i en la construcció d’una extensa obra que, sense ser tan coneguda com la d’altres companys de la seva generació, no és menys destacada i significativa. Autora amb una gran vocació de servei, va dedicar una part molt important del seu esforç creatiu a escriure per als infants, sobretot poesia, una activitat que va iniciar en una època d’escassa producció de literatura infantil en la nostra llengua, prohibida en l’àmbit de l’educació per la dictadura, i ho ha fer amb un gust exquisit, amb notabilíssima eficàcia, sense renunciar al rigor literari, però amb una profunda capacitat de comunicació amb el lector més jove i amb una obra imprescindible que ha crescut al llarg del temps. Com diu Carme Arenas en un article publicat a la revista digital El procés – us la podeu descarregar de forma gratuïta – “Tot allò que gira al voltant de l’obra de Joana Raspall està tenyit d’una certa excepcionalitat, malgrat el seu temperament discret, de persona que no es mou per no fer soroll, però tot allò que fa deixa una empremta inesborrable”.

Formada a la mítica Escola de Bibliotecàries, Joana Raspall és tot un exemple de dignitat i de fidelitat a la llengua. Just acabada la Guerra Civil, reprèn la seva activitat literària en català i comença a publicar poemes en espais clandestins, com també de forma clandestina i a casa seva comença a fer classes de llengua catalana. A la vegada inicia una altra tasca que serà també fonamental: la recollida de fitxes de sinònims que, com ella mateixa explica, guardava en capses de sabates i que amb el temps formaran el Diccionari de sinònims publicat l’any 1972 amb la col·laboració de Jaume Riera. Després d’aquesta important aportació lexicogràfica vindrien encara dos diccionaris fonamentals, elaborats conjuntament amb Joan Martí: el de locucions i frases fetes (1984) –Premi Marià Aguiló de l’IEC – i el d’homònims i parònims  (1988).  A banda de la seva entrega a la llengua i literatura, Joana Raspall du una intensa activitat cultural a Sant Feliu de Llobregat on ha viscut sempre i, en l’àmbit de la seva dedicació als joves, és fundadora i mantenidora del premi Martí Dot de poesia juvenil.  El seu amor per la llengua el trobam expressat a nombrosos poemes, com en aquest exemple, de gran delicadesa, que pertany al llibre Degotall de poemes:

“Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que diuen,
i el cor que els entén…
perquè als mots hi ha l’ànima
de tota la gent!”

L’obra publicada la constitueixen una quinzena de llibres de poesia infantil i juvenil – un gènere de notable dificultat en què excel·leix la nostra autora –, una novel·la Diamants i culs de got, dos llibres de narrativa breu i encara cinc llibres de narrativa infantil i juvenil, així com obres de teatre juvenil i per a adults i els poemaris Arpegis. Haikús, Instants i Jardí vivent, el darrer llibre de poemes escrit per Raspall. Del pròleg de Jardí vivent (2010), a càrrec de Carles Duarte, són aquestes paraules: “Escriure sobre Joana Raspall inexorablement em duu a retrobar la seva ingent obra lingüística, poètica i teatral i a celebrar la seva personalitat intel·ligent, cordial i generosa, que tan fecunda ha estat i és a l’hora de desvetllar i encomanar el goig de llegir i de viure als que l’envolten”.

La poesia de Joana Raspall, elegant i essencial, escrita sempre amb rigor i honestedat, es fa especialment intensa en el poema breu, forma en la qual la poeta mostra la seva mestria. Vegeu-ne una mostra en aquest esplèndid haikú:

“Visc forastera
en una terra xopa
de desmemòria”.

Esperem que amb motiu d’aquesta celebració es vagi publicant l’obra encara inèdita que l’autora guarda escrita en diversos quaderns de cal·ligrafia impecable.

L’Illa inaudita (Diari Menorca, 22-10-2013)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Els 100 anys de Joana Raspall

  1. Imma ha dit:

    Estic molt agraïda per saber que ha publicat aquesta entrada, i article al Diari de Mallorca. Sóc la filla de la Joana Raspall, i volia aclarir un pàrraf del seu article ja que no és del tot cert, però que d’altre banda és difícil que persones que no hagin conviscut, o hagin tingut un contacte proper amb la meva mare ho puguin saber.
    És la part:Després d’aquesta important aportació lexicogràfica vindrien encara dos diccionaris fonamentals, elaborats conjuntament amb Joan Martí: el de locucions i frases fetes (1984) –Premi Marià Aguiló de l’IEC – i el d’homònims i parònims (1988).
    La meva mare va confeccionar ella sola els dos diccionaris, a partir del de sinònims, va estar del 1972 que el va publicar fins el 1983, treballant amb el diccionaris de locucions i frases fetes. Quan va trobar l’editorial que el publicaria, fent gala del seu tarannà i modèstia, va demanar a la mateixa editorial que si tenien un lingüista, ja que ella no ho era, que pogués repassar-lo no fora que hi hagués algun error. Va ser així com va entrar Joan Martí, i la meva mare amb la generositat que sempre l’acompanya i el seu esperit de servei, (el que volia era que el diccionari surtis, perquè feia falta) va condescendir en que el nom d’ell constés com coautor, quan en realitat la seva tasca va ser revisar.
    A l’Arxiu Comarcal de Sant Feliu, es guarden totes les fitxes manuscrites que avalen el que estic afirmant. A més que família i amics sabem la feina que ha fet ella.
    Actualment que es parla tant de la Joana Raspall i del què ha fet per la llengua, vull que la veritat quedi exposada també en aquest cas.
    Molt atentament
    Imma Caauhé

    • peregomila ha dit:

      Benvolguda Imma, moltes gràcies pel comentari i, especialment, per l’aclariment que em fa. Per mi era difícil saber quin era exactament el paper que hi van tenir els lingüistes, però així i tot el redactat del paràgraf no va ser encertat. Li agraeixo, per tant, que hagi explicat tan bé aquest temma perquè les informacions sovint no són prou clares. La generositat de la seva mare ha estat molt gran i és ben coneguda, el mèrit que té la confecció dels tres diccionaris sense cap ajuda és enorme i fa evidents no només la voluntat de servei, la dedicació constant i pacient i l’amor a la llengua catalana de la seva mare, sinó també la seva saviesa i el treball admirable que ha realitzat.
      M’ha alegrat molt poder conèixer de primera mà com va ser realment la confecció dels tres diccionaris.
      Ben cordialment,
      Pere Gomila

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s