Una nova història de la literatura catalana

Àlex Broch, director de la nova “Història de la literatura catalana” que s’ha començat a publicar recentment, gràcies a l’esforç editorial realitzat per Enciclopèdia Catalana, iniciadora del projecte, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona.

Àlex Broch, director de la nova “Història de la literatura catalana” que s’ha començat a publicar recentment, gràcies a l’esforç editorial realitzat per Enciclopèdia Catalana, iniciadora del projecte, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona.

Entre les grans obres de consulta obligada que tenc a la meva biblioteca es troben els quatre primers volums de la monumental Història de la literatura catalana que començava a publicar l’editorial Ariel l’any 1964, en una d’aquelles edicions de luxe, profusament il·lustrades, que avui difícilment seria possible realitzar. L’autor dels tres primers volums, dedicats a la literatura medieval, va ser el gran erudit i medievalista Martí de Riquer, traspassat fa pocs dies  als 99 anys, la figura del qual era recordada la setmana passada, en aquestes mateixes pàgines, per l’amic Diego Dubon. L’autor del quart volum, dedicat al període comprès entre els segles XVI i XVIII, era el professor Antoni Comas qui demostrava ja l’errònia denominació de “Decadència” que s’havia donat a aquella època. Per diverses circumstàncies no vaig adquirir els volums següents que arribarien fins al tom onzè l’any 1988, continuats, després de la mort de Comas, per Joaquim Molas.

Introbable avui aquella obra, es feia necessària la publicació d’una nova història que posés a l’abast del lector actual el coneixement del tresor i la riquesa de la nostra literatura que, a pesar de totes les adversitats històriques, ha mantingut sempre la seva producció de manera admirable. I era també necessària aquesta publicació per tal d’incorporar els nous coneixements que des de l’any 1988 han permès els estudis de filologia catalana a totes les universitats del nostre domini lingüístic i que han duit terme investigadors, estudiosos, filòlegs i nombroses tesis doctorals. Nous materials en una abundosa bibliografia que només ha estat possible en els darrers anys amb les institucions d’autogovern i l’impuls de l’estudi de la cultura pròpia. Pensem, només per posar un exemple, en la gran recuperació d’obres dels il·lustrats menorquins del segle XVIII que s’ha duit a terme amb dedicació exemplar per part de l’IME i en especial per Fina Salord, gran estudiosa d’aquest període de les nostres lletres.

La nova Història de la literatura catalana és una obra col·lectiva dirigida per Àlex Broch que ha coordinat un equip de 67 filòlegs, integrat per especialistes de totes les tendències i universitats del nostre territori, que incorporarà el conjunt de novetats i investigacions que s’han duit a terme durant els darrers 30 anys. Estarà constituïda per 8 volums i un total d’unes 4.500 pàgines en una acurada però a la vegada assequible edició. Una de les característiques que podem assenyalar és que l’obra deixa definitivament de banda la divisió romàntica establerta per Milà i Fontanals de tres grans períodes per a la literatura catalana: plenitud o època nacional, decadència i renaixença a favor de la terminologia internacional: literatura medieval, renaixament, barroc, il·lustració, romanticisme, naturalisme, simbolisme, etc. Els tres primers volums, dedicats a la literatura medieval, són coordinats per Lola Badia. El quart Literatura moderna. Renaixement, Barroc i Il·lustració, és coordinat per Josep Solervicens;  el  cinquè, dedicat al vuit-cents,  és dirigit per Enric Cassany i Josep M. Domingo. El segle XX comptarà amb tres volums, dos coordinats per Jordi Castellanos i Jordi Marrugat i el darrer pel mateix Àlex Broch. Es preveu que surti un volum cada 6 mesos.

El volum que ha sortit publicat abasta dels orígens de la nostra literatura al segle XIV i, a més de la directora, ha comptat amb el treball de 10 autors diferents. Dedica, amb encert, les primeres pàgines a presentar un panorama de l’època medieval que facilita la comprensió de les obres i les situa en el context de la cultura europea de l’època. Són estudiats els primers manuscrits, les quatre grans cròniques, la lírica d’arrel trobadoresca, la narrativa en vers, la immensa obra de Ramon Llull i Arnau de Vilanova. Així mateix a les darreres pàgines es pot consultar una àmplia bibliografia.

Crec que és absolutament d’agrair aquest esforç editorial en uns moments en què du a terme obres d’aquesta importància resulta tan complicat.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 08-10-2013)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s