Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Enguany es commemora el centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 – El Brull, Osona, 1938). El mes de gener va ser homenatjat al cementeri de Palma per una plataforma civil constituïda per la UIB, l’OCB i l’IEC. El mes de març l’homenatge va ser al CMU Ramon Llull (antiga Residència d’Estudiants, on Rosselló havia estat resident i bibliotecari). Maria de Mar Bonet, que li ha musicat diversos poemes, li dedicarà enguany un nou disc.

Enguany es commemora el centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 – El Brull, Osona, 1938). El mes de gener va ser homenatjat al cementeri de Palma per una plataforma civil constituïda per la UIB, l’OCB i l’IEC. El mes de març l’homenatge va ser al CMU Ramon Llull (antiga Residència d’Estudiants, on Rosselló havia estat resident i bibliotecari). Maria de Mar Bonet, que li ha musicat diversos poemes, li dedicarà enguany un nou disc.

“Veig un home jove i nerviós, molt noble, bo i prou intel·ligent per semblar senzill (…) Va saber llegir i conversar, aquests difícils guanys d’una adulta cultura. Serví amb rigor una exigent vocació, es conservà fidel a un esperit i a una llengua i va ser, enmig de tot, afortunat.” Aquestes paraules pertanyen a l’evocació que Salvador Espriu va fer de Bartomeu Rosselló-Pòrcel en el pròleg al volum Obra poètica publicat per “Ediciones R.O.D.A.” de Palma l’any 1949. El llibre s’esgotà en poc temps i no va ser fins al 1975 que l’Editorial Moll en faria una nova edició revisada i prologada pel mateix Salvador Espriu. Aquesta implicació de l’escriptor responia al deute d’una gran amistat que s’havia establert entre ell i Rosselló des del moment que coincidiren a la universitat l’any 1930 i que coneixeria una època de distanciament durant la Guerra Civil, un fet que lamentaria més tard Espriu que ja no tingué temps de reconciliar-s’hi.

Rosselló-Pòrcel, havia estat alumne, a l’institut de Palma, del catedràtic i escriptor Gabriel Alomar que li despertà la passió per la literatura. Josep M. Llompart transcriu unes paraules d’Alomar que defineixen l’estudiant Rosselló: “Des del primer moment vaig comprendre que aquell adolescent de mirada penetrant era un elegit per a les més altres funcions espirituals”. Nascut en el si d’una família molt modesta, es traslladà a Barcelona gràcies a una beca de la Diputació de Mallorca per cursar la carrera de Filosofia i Lletres. Un dels professors que va tenir a la universitat va ser Carles Riba amb qui Rosselló establí també uns lligams decisius. “Rosselló obté un lloc de privilegi en l’àrea d’influència ribiana, tot el condueix a ser l’escollit; la seva vocació poètica, els seus estudis, el seu caràcter” escriu M. Aurèlia Capmany a Salvador Espriu (Ed. Dopesa, 1972)

Quadern de sonets (1934) i Nou poemes (1936) són els llibres que Rosselló va poder publicar en vida, però poc abans de la seva mort havia deixat enllestit el poemari Imitació del foc que es publicà de manera pòstuma el mateix any 1938, una obra de caràcter postsimbolista que manifesta ja la maduresa creativa de l’autor i l’assoliment d’una veu pròpia. La força i la qualitat d’aquesta poesia i la mort del poeta als 24 anys, van contribuir a crear el mite de Rosselló. Rosa Delor, estudiosa de l’obra d’Espriu, ho explica així: “El mite Rosselló abasta dos camps simbòlics diferents. D’una banda, la incorporació que Espriu fa de Rosselló dins la seva pròpia obra; d’altra, l’assumpció que d’ell fan les generacions universitàries a la immediata postguerra, necessitades d’un líder que les aglutini. Rosselló encarna l’heroi d’aquesta veritat.” Entre aquests joves universitaris hi havia de manera molt destacada Josep Palau i Fabre.

Rosselló va morir de tuberculosi al sanatori del Brull, on va ser enterrat, el 5 de gener de 1938. Hi havia ingressat tres dies abans acompanyat per una de les millors amigues del poeta, Amàlia Tineo, que l’hagué de deixar tot sol perquè tenia el seu pare molt malalt (Agustí Pons, Espriu Transparent Ed. Proa 2003). Espriu ho contaria en un bell poema: “La teva mare broda / en el carrer de l’Om… La pluja li contava / la teva mort, / la pluja li contava / com has mort sol”. L’any 1958, davant la notícia que el cementeri del Brull havia de ser enderrocat, les restes de Rosselló, són traslladades a Arenys de Mar al nínxol propietat de Salvador Espriu. Allà descansarien fins al 1978 quan, amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, van ser traslladades al cementeri de Palma on fou enterrat en un acte solemne. (Agustí Pons, ibíd.)

L’homenatge que es reté a Rosselló el 5 de gener al cementeri de Palma va ser organitzat per la UIB, l’OCB i l’IEC, però el poeta va ser ignorat pel govern de les Illes Balears fins que, davant l’estupor del món de la cultura, sembla que finalment es durà a terme un reconeixement. Tanmateix corresponia a la màxima institució de les illes la celebració amb tots els honors del centenari que s’hauria d’unir al d’una altra figura insigne, Marià Villangómez, nascut també el 1913. Però poc es pot esperar d’aquest govern amb un president que margina els nostres millors escriptors i s’inventa una llengua.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 16-04-13)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Bartomeu Rosselló-Pòrcel

  1. Rosselló Pòrcel no perd vigència, continua essent un poeta que connecta fàcilment amb la sensibilitat d’avui. Gràcies per posar-lo al dia per al públic menorquí!

    • peregomila ha dit:

      En efecte Miquel, la poesia de Rosselló Pòrcel ens continua emocionant i no ha perdut un bri de la seva veritat i força. Ell forma part d’aquells escriptors que han fet gran la nostra cultura i el nostre país, enfront dels que ens voldrien petits i sotmesos. Gràcies per comentari!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s