D. Sam Abrams, estudiós apassionat de la nostra cultura

El proper divendres dia 22 tindrem l’ocasió d’assistir a la conferència “Bons temps per a la lírica”, organitzada per la Fundació Rubió, a càrrec del poeta, assagista, traductor i crític literari  D. Sam Abrams (Beckley, Virgínia Occidental, 1952), que des de la seva arribada a Catalunya s’ha dedicat de manera intensa i apassionada a l’estudi, difusió i crítica de la nostra literatura.

El proper divendres dia 22 tindrem l’ocasió d’assistir a la conferència “Bons temps per a la lírica”, organitzada per la Fundació Rubió, a càrrec del poeta, assagista, traductor i crític literari D. Sam Abrams (Beckley, Virgínia Occidental, 1952), que des de la seva arribada a Catalunya s’ha dedicat de manera intensa i apassionada a l’estudi, difusió i crítica de la nostra literatura.

Donald Sam Abrams va arribar a Catalunya l’any 1970 i es llicencià en Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, circumstància que li permeté descobrir – i ben prest admirar – la literatura catalana. Ho expressa així l’escriptora Vinyet Panyella en un apunt del seu bloc: “La descoberta d’una cultura mil·lenària com és la nostra amb permanent vocació de modernitat és, potser, la primera clau de l’enlluernament, que ben aviat es tradueix en admiració i en estimació fins el punt que Donald Sam Abrams, es converteix en “un dels nostres” per voluntat pròpia”. Dedicat després a la docència, l’escriptor ha duit a terme una intensa, apassionada i rigorosa activitat en el camp de la crítica literària i de la traducció, en aquest cas en un doble sentit, ja que per una banda ha traduït una vintena de llibres de poesia catalana moderna a l’anglès i per l’altra ha incorporat a la nostra llengua importants autors anglosaxons com Emily Dickinson, Thomas Hardy, Gertrud Stein, Robert Frost o Elisabett Bishop, només per citar-ne alguns.

Com a crític literari, ha publicat estudis, assaigs i centenars d’articles en premsa general i especialitzada i ha realitzat un impagable treball de difusió internacional (sobretot en el món anglosaxó) de la nostra cultura. D’entre els seus estudis citarem les obres Llegir Maragall ara (2011), l’edició de Poesia completa de Maria Àngels Anglada i especialment la seva reivindicació i projecció d’un autor de la importància d’Agustí Bartra. De manera semblant ha reivindicat  també la figura de Joan Teixidor, un poeta que no ha estat encara prou valorat.

En les seves reflexions crítiques, Sam Abrams ha dit sempre el que pensava i ho ha fet amb una visió que li permet evitar determinats complexos i condicionants, que encara pesen en la nostra cultura a causa de la situació anòmala en què s’ha vist obligada a desenvolupar-se, a la vegada que ha contribuït al desmantellament de prejudicis i actituds que en res no ens beneficien. El seu coneixement i respecte per la literatura catalana es posen de manifest en unes paraules del pròleg que va escriure a Vendre l’article (Ed. Moll, 2010), un llibre en què recopilà un conjunt del articles publicats a l’Avui en què deia que “Vendre l’article és l’expressió del meu convenciment infrangible de la pluralitat, la força, la riquesa i l’excel·lència de la cultura catalana actual. Ara bé, aquesta magnífica cultura, plena i creativa, és una de les cultures més desassistides, més desateses que conec”. Dit per una persona com Abrams, vinguda de la tradició anglosaxona i dotada d’una perspectiva molt àmplia, aquestes paraules posen el dit en una nafra que avui encara es fa més fonda.

A part de l’obra crítica, Sam Abrams ha publicat també poesia en anglès i català, Calculations… (1997) i Tot el desig a peu de plana (2002), i és autor de les antologies T’estimo. Més de cent poemes d’amor i de desig (2002), La mirada estrangera (2003) i Tenebra blanca (2001), antologia de prosa catalana.

Bon coneixedor de la literatura menorquina, Abrams ha vingut a Menorca en diverses ocasions i sempre ha estat tot un plaer escoltar-lo. Vull recordar especialment la seva intervenció, l’any 2005, a l’Encontre de Poetes dels Països Catalans que se celebrava as Castell, un recital nascut a iniciativa de l’enyorat amic i artista Francesc Calvet que comptava amb la valuosa col·laboració de Miquel Vanrell i el suport incondicional d’Irene Coll a l’Ajuntament i que continuaren després Jordi Calvet i Tomeu Vanrell fins que va ser suprimit per l’equip de govern actual del PP.

Atès que la conferència es titula “Bons temps per a la lírica” acabaré amb unes paraules d’un article que Sam Abrams titulà “La poesia sí que es ven” reproduït a Vendre l’article i que romp amb el tòpic de la “parenta pobra” com anomenava Bartomeu Fiol la poesia: “Si malgrat tots els entrebancs, tota la desídia i tot el menyspreu la poesia es ven, imagineu-vos el que podrien ser les xifres anuals amb les coses de cara”. I és que sens dubte, els actuals són uns bons temps per a la lírica.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 19-02-2013)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s