No em demanis…

No em demanis, procaç, aquells versos amables
que en l’èxtasi mig deies amb la veu tremolosa.
No em demanis que a l’alba faci cantar l’alosa
ni que escrigui la mà sobre el dic de les cuixes
cap a la fosca mar del teu desig encès.
No em demanis, amor, la maragda d’uns mots
repetits a l’orella sobre l’arc de l’abisme,
ni que escandeixi estrofes d’arrodonida rima.
Ha estat breu aquell somni que agombolava els dies
fecunds i redimits de servituds antigues,
i breus el càntic alt i l’esperança altiva
sobre el temps miserable, l’afront de la vergonya.
Avui no et puc dictar aquells mots exquisits
cal·ligrafiats amb sang sobre la teva pell
oferta com un marbre jacent, abandonat
i de trista bellesa. Avui s’escau el crit
i la paraula closa, la fiblada dels mots,
en torres i trinxeres, el vigor de la veu
contra el bram inclement, la riuada del verb
contra els murs que ens ofeguen. No m’ho tenguis en compte
si en la sal dels teus llavis et deix un tel amarg,
de coïssor impensada. Ara és temps de represa
condemnats com estem a repujar la roca
amb esforç indomable per a pensar-nos lliures,
per a saber-nos ésser per sobre les tenebres.

(Un dels poemes inèdits que vaig llegir a Lletres Dites, el 04-11-12 a Ferreries)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a No em demanis…

  1. …Avui s’escau el crit
    i la paraula closa, la fiblada dels mots,
    en torres i trinxeres, el vigor de la veu
    contra el bram inclement, la riuada del verb
    contra els murs que ens ofeguen…

    Gràcies per l’amarga bellesa d’aquests versos, Pere. La lucidesa ens ajuda a no embolicar-nos en falses esperances. Sabem que el camí serà llarg i difícil, però el farem “amb esforç indomable per a pensar-nos lliures”. Una abraçada immensament agraïda.

    • peregomila ha dit:

      En efecte Miquel, el camí no serà gens fàcil, però aquest esforç que tots hi posam, aquest amor que tots sentim per la paraula, aquesta dignitat de la llengua, qualque fruit ha de donar, per molt que costi i per lluny que sigui. Una forta abraçada i gràcies per les teves paraules.

  2. Francisca Bonnín Mercadal ha dit:

    No soc de poemes, però es que aço m’ha tocat l’ànima. Gracies per aquestes paraules tant polides.

  3. Jaume ha dit:

    Un poema d’aquests qui diuen molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s