Dues traduccions de Dickens

Amb motiu del bicentenari del naixement de Charles Dickens (1812-1870) s’ha publicat enguany una nova traducció de la novel•la “Els papers pòstums del Club Pickwick” a càrrec de Miquel Casacuberta. També coincidint amb aquesta efemèride s’ha reeditat a Labutxaca, a un preu molt econòmic, la traducció que féu Xavier Pàmies de “El casalot” (Bleak House), publicada per Destino el 2008.

Quan l’any 2008, durant unes breus vacances de Nadal, vaig acabar de llegirl’extraordinària novel·la El casalot de Charles Dickens, traduïda per Sergi Pàmies i publicada per Destino en una esplèndida edició, em vaig quedar amb les ganes de recomanar-ne vivament la lectura, d’encomanar el meu entusiasme per aquella traducció que em va proporcionar hores i hores de plaer al llarg de les seves 1.100 pàgines de la millor literatura i en què la saviesa del traductor es posa de manifest amb el desplegament de tot de recursos lingüístics que doten d’una sorprenent naturalitat tant la narració com els diàlegs. Pàmies sap trobar sempre aquell mot just, el registre més adequat, l’expressió més adient. Mireu un exemple de la memorable arrencada de la novel·la (pàg., 16):

“Boira a tot arreu. Boira riu amunt, on sura enmig de verdes deveses i mitjanes; boira riu avall, on llisca, espessa, entre els embarcadors i la brutícia riberenca d’una gran (i sòrdida) ciutat. Boira als aiguamolls d’Essex, boira als serrats de Kent. Boira esmunyint-se a les cuines de les naus carboneres; boira planant per les drassanes i arrapant-se al cordam dels grans vaixells; boira caient damunt la borda de les gavarres i les barques. Boira als ulls i a la gola dels vells invàlids del Royal Naval Hospital de Greenwich, que respiren la seva asma vora la llar de foc del dormitori…”

El lingüista Lluís Solà elogià aquesta traducció al llarg de tres articles publicats al diari Avui (juny-juliol de 2009) on analitzava diferents aspectes de la llengua utilitzada pel traductor en la seva tasca. Deia Solà, entre altres coses “Qualificava (…) d’insuperable la traducció que ha fet Xavier Pàmies d’El casalot de Dickens. La pedra de toc que avala aquest adjectiu és a l’abast de tothom: mireu si es nota mai ni per remei que el text sigui una traducció; mireu si el lèxic, la sintaxi, la fraseologia, els registres i fins l’humor adherit a la llengua sonen com a sorgits o elaborats espontàniament en la llengua que llegiu.”

Ara, aprofitant l’efemèride i que l’editorial Labutxaca posa a l’abast de tothom aquesta novel·la excepcional (“No hi ha cap més novel·la en llengua anglesa que inventi tant”, segons el crític Harold Bloom), puc per fi recomanar-la a tothom amb la seguretat que omplirà de goig qualsevol lector o lectora que es submergeixi a les seves pàgines.

Miquel Casacuberta compta amb una trajectòria admirable com a traductor de literatura anglesa amb importants obres publicades, però, a més, li hem d’agrair la generositat de posar a l’abast de qualsevol lector les traduccions que no han tingut sortida editorial, al seu web traduccionsinedites.cat, on es poden descarregar de franc en diferents formats. Fruit justament d’una col·laboració entre Traduccions Inèdites de Casacuberta i l’editorial  A Contravent s’ha editat enguany la seva versió d’Els papers pòstums del Club Picwick, primera novel·la de Dickens, amb qual l’escriptor obtindria ja una notable fama. L’obra sorprèn el lector que no la coneix pel seu caràcter humorístic i divertit, tan diferent de la temàtica tràgica dels seus llibres més coneguts, àmpliament difosos en diferents versions cinematogràfiques.

Els papers pòstums del Club Picwick havia ja estat traduïda al català per Josep Carner l’any 1931, en una versió que s’ha considerat canònica i que Proa havia reeditat l’any 1970. Atès, però, el temps transcorregut des d’aquella primera versió i les circumstàncies històriques en què es trobava la llengua catalana en aquella època, el llenguatge de Carner resultava un poc artificiós per al lector d’avui. Si Casacuberta tenia al seu davant un repte important a l’hora d’emprendre la seva tasca, el resultat és també una traducció esplèndida que tenc el plaer de llegir aquestes dies. La comentava així Jordi Llovet a El País el passat 12 de juliol: “Vet aquí una nova versió, extraordinària i fidel, de la primera novel·la de Dickens (…). Ens mou a parlar d’aquest Pickwick amb una gran admiració el fet que, ras i curt, aquesta nova versió és també admirable, no menys rica, més fidel sens dubte, i més ajornada d’acord amb el català comprensible als nostres dies”.

Per acabar no puc fer més que incitar-vos a la lectura d’aquestes dues joies esplèndidament traduïdes a la nostra llengua. Hi trobareu moltes hores de goig reconfortant, tan necessari en aquests temps que corren.

L’illa inaudita (Diari Menoca, 2-10-2012)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Dues traduccions de Dickens

  1. Com sempre l’encertes, Pere. Les seccions bibliogràfiques de la premsa menorquina són molt poc sensibles a la realitat literària i editorial en català. Destaquen les novetats dels autors espanyols que escriuen en castellà, i la majoria de novetats en català passen desapercebudes. I quan fan cas a la literatura estrangera, normalment citen la traducció castellana, poques vegades la traducció catalana, que sovint també existeix. Tu, afortunadament, amb els teus escrits compenses la mancança cultural que açò representa. Gràcies una vegada més!
    Aquest estiu vaig estar a punt de comprar el totxo del Club Pickwick, però la pila de lectures pendents se’m va fent perillosament alta, i no hi volia afegir un llibre de dimensions tan considerables. Segurament m’hi aferraré per Nadal, si abans he tingut temps de rellegir Incerta glòria, i de llegir El vent de la nit. Una abraçada!

  2. peregomila ha dit:

    Tens raó Miquel Àngel, la majoria de traduccions en català passen totalment desapercebudes. Tenim grans traductors que realitzen una feina excel·lent i, com totets, la nostra cultura necessita aquestes traduccions, per tant és important donar-les a conèixer. Dins les meves possibilitats, intentaré fer el que pugui. Quant a les lectures pendents, crec que a tots ens passa igual. No hi ha temps per a tot!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s