Un poema

Després d’aquest temps d’estiu que he tingut el bloc desatès per diferents motius, reprenc l’activitat amb un poema propi:

El caçador

Des del solatge fosc del temps viscut
em pervé l’acre gust de tantes hores
passades a l’aguait. Lent caçador
d’un destí cobejat, no alces la peça
cap al seu tràgic vol. Paralitzat
romans en el desig, vigilant àvid
als marjals solitaris i les ombres,
clavat en el silenci del paisatge,
i tot es mou al teu entorn, la fuga
es precipita en un tempo imparable
fora de tu i del teu posat perplex
i ric només de l’espera més tensa.
No alçaràs més el teu fusell vençut
ni envescaràs els mots en filats agres
quan mor la matinada en l’esclat pur
d’un altre dia. Massa anhelaves l’hora
que no es presenta mai, que no es presenta.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Un poema

  1. Enhorabona, Pere. Trob que has aconseguit una magnífica reflexió sobre la creació literària. Almanco aquesta és la lectura que n’he fet.
    I no passis pena, que l’hora que hom anhela acaba arribant. Només cal posar-hi cullerada. I ambició.
    Curiosament, en Jordi Florit, a la seva manera, també en parlava a http://aredossa.wordpress.com/2012/09/10/passat-agost-volia-parlar-ne/

    • peregomila ha dit:

      Moltes gràcies, Isma. Evidentment n’has fet una lectura del tot encertada; és una de tantes reflexions que, en un moment o altre, ens fem sobre el fet mateix d’escriure i sobre les pròpies possibilitats. He llegit el text d’en Jordi Florit i compartesc moltes de les coses que diu sobre la creació literària. En tot cas, per la feina no hi quedarà!

  2. Estimat Pere, gràcies i enhorabona! Primer, per reprendre la publicació en el teu bloc; esper que cap dels motius que t’han fet guardar silenci virtual durant una temporada hagi estat greu. I segon, i més important, gràcies per regalar-nos versos nous! La teva poesia sempre és per tornar-hi, però els teus lectors volem/necessitam saba nova. Una abraçada!

    • peregomila ha dit:

      Moltes gràcies, Miquel Àngel pel teu comentari tan enconratjador. Els motius d’aquestes setmanes sense entrades al bloc no han estat importants, tot i que em sabia greu tenir-lo desatès.T’he de dir que llegint els vostres comentaris em sent més animat i compromès a escriure. Intentaré no decebre-us! Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s