Reduccions arriba al número 100

Acaba de publicar-se el número 100 de “Reduccions”, revista de poesia de referència que, des de la seva fundació el 1977, ha aparegut ininterrompudament durant 35 anys. A la foto, el seu director Lluís Solà i Sala (Vic, 1940), poeta, dramaturg, traductor i crític literari. Solà ha estat vinculat estretament al món del teatre com a director i fundador del Centre Dramàtic d’Osona i ha mantingut una destacada activitat cívica.

Cap a finals de l’any 1976 l’amic, poeta i activista Jordi Vivet em parlava d’una revista trimestral de poesia que era a punt de publicar-se i que havien creat uns amics seus de Vic, la ciutat on havia nascut i resideix actualment. No m’hi vaig pensar gens i, confiant en el bon criteri de Vivet, vaig omplir-ne la butlleta de subscripció, de manera que el mes de gener de 1977 rebia a casa el primer número de Reduccions. És l’única revista a la qual m’he mantingut sempre subscrit i, al cap de trenta-cinc anys, forma ja part de la meva vida. Reduccions és un d’aquells projectes admirables, incombustibles al pas del temps i de les circumstàncies històriques, que només poden mantenir-se gràcies a l’entusiasme d’aquells que la fan possible i al rigor, l’interès i la qualitat del seu contingut.

Lluís Solà, que n’ha estat sempre el director, és un d’aquells poetes de primer ordre que construeixen la seva obra responent a un projecte vital del qual mai no es desvien i que mantenen un rigor, una exigència i un impuls creatiu sense concessions. Començà a escriure poesia de molt jove encara que publicà el primer llibre Laves, escumes, que reunia l’obra escrita fins aleshores, als 35 anys. Després vindria un llarg silenci editorial de 18 anys fins a la publicació de L’herba als ulls, el 1981, al qual seguiria un altre llarg silenci, fins que el 2001 començaria la publicació de la seva obra completa que en aquests moments compta ja amb 4 volums: L’arbre constant i de De veu amb veu a Proa; El llindar de l’ara a Moll; Entre bellesa i dolor a Edicions 62. Solà escriu una obra reflexiva, sovint de caràcter metafísic, amb un discurs auster d’una gran eficàcia i amb un extraordinari domini de la forma en què la paraula, la llengua, és primordial i troba sempre el poder del cant. Sam Abrams es referia a la poesia de Solà amb aquestes paraules: “la poesia catalana actual va eixamplar els seus paràmetres morals, humans i intel·lectuals el fosc i llunyà dia del 1960 que Lluís Solà va crear el seu primer poema” (del pròleg a De veu en veu).

Reduccions és, sense dubte, un fruit més, magnífic, impagable, del projecte intel·lectual i artístic de Lluís Solà. Al llarg d’aquests 100 números la revista ha publicat una gran quantitat de poemes inèdits, tant de poetes joves com d’autors consagrats, així com importants traduccions i estudis i notes sobre poesia. És també de destacar el valuós esforç que s’ha duit a terme amb la publicació de volums dobles sobre l’obra d’alguns dels nostres grans poetes, com els dedicats a Maria Mercè Marçal, Blai Bonet, Agustí Bartra o Vicent Andrés Estellés, treballs que eixamplen el coneixement i ofereixen noves perspectives sobre la poesia d’aquests escriptors. Menorca ha tingut també presència a les pàgines de Reduccions amb la veu de Ponç Pons, Margarita Ballester, Francesc Florit Nin i Pere Gomila. Avui tots els números de la revista estan digitalitzats i es poden consultar, de manera oberta al seu web que depèn de la Universitat de Vic.

El número 100 de Reduccions és també un volum doble que té com a lema central la llengua i la paraula i conté textos de la “poesia que madura” – com es diu a la nota introductòria – i traduccions de tres poetes búlgars. A la secció d’estudis i comentaris, hi podem llegir aportacions d’un gran interès, de les quals podríem citar “Història i poesia, el poeta i el món” de Joan F. Mira; “Cantar per dir la poesia” de Jaume Ayats; “Poesia. Llengua. País” d’Isidor Marí; així com importants reflexions dels poetes Màrius Sampere, Àngel Terron, Anna Montero i Lluís Calvo. Finalment, davant els atacs que es produeixen avui contra la llengua catalana, aquest número de Reduccions es tanca amb una  “Declaració sobre la llengua”, un manifest imprescindible del qual citarem alguns paràgrafs:

“No hi ha llengües individuals. Només hi ha llengües del pobles, de les col·lectivitats. La llengua és una substància principal, essencial, en la vida de cada poble.

No hi ha raons per imposar una llengua damunt la pròpia d’un país o territori. Una imposició d’aquesta mena comporta la destrucció conscient del passat, del present i del futur d’un poble i l’eliminació del patrimoni intel·lectual i espiritual de les persones que el conformen. Un acte així és un acte de menyspreu de la realitat humana”.

L’illa inaudita (Diari Menorca, 13-06-2012)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s