Anna Murià i les narradores de preguerra

Enguany es commemora el desè aniversari de la mort d’Anna Murià (Barcelona, 1904-2002), una de les escriptores més destacades de la generació que va començar a publicar les seves obres abans de la Guerra Civil. El seu corpus literari el constitueixen nou novel•les (dues abans de la guerra), així com narrativa infantil, teatre, crítica literària i assaig. Va treballar també com a traductora durant el seu llarg exili mexicà (1940-1970).

Anna Murià va pertànyer a una generació d’escriptores en català que va mantenir una intensa activitat en el camp de la narrativa durant la dècada anterior a la Guerra Civil. Neus Real Mercadal, que ha estudiat a fons aquest moviment tan fecund, fixa la data d’inici del període l’any 1926 amb la publicació de la novel·la curta Maria Dolors de Maria Teresa Vernet, la narradora més prolífica de l’època. El gruix de publicacions d’aquestes escriptores durant la dècada que va del 26 al 36 resulta impressionant i abasta novel•les, narracions, dietaris, llibres de viatges, etc., a la vegada que posa de manifest la seva voluntat de prendre un destacat protagonisme cultural i de reivindicar el paper de la dona en la societat i la política.

Tot aquell moviment quedaria segat després de la guerra, com hi quedaria tota la cultura catalana, prohibida i durament reprimida pel franquisme, i les veus més destacades d’aquella brillant generació d’escriptores, entre l’exili i el silenci interior, tindrien diferents destins. A part de la trajectòria sobradament coneguda de la gran escriptora Mercè Rodoreda, i hauria, per una banda, les narradores que van continuar publicant al llarg de la seva vida com Aurora Bertrana (1892-1974), Rosa Maria Arquimbau (1910-1991) -amb un llarg període de silenci intermig- o Anna Murià i les que emmudirien definitivament com Carme Montoriol (1893-1966), Elvira Augusta Lewi (1910-c. 1970) -avui la més desconeguda- o Maria Teresa Vernet (1907-1974) que havia arribat a publicar una dotzena d’obres abans de la guerra i que després es guanyaria la vida de la manera més discreta com a traductora.

Anna Murià va néixer a Barcelona, on estudiaria comerç, comptabilitat i anglès. Havia treballat com a funcionària de la Generalitat de Catalunya i durant la guerra va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes. Va començar la seva activitat literària amb col•laboracions periodístiques a diferents revistes i al Diari de Catalunya. Es va sentir atreta per la política i va manifestar sempre la seva preocupació per la qüestió de la dona. Després de la guerra es va exiliar amb la seva família a França on va viure a prop de París, a Roissy-en-Brie. Allà coneixeria el poeta Agustí Bartra de qui seria companya i amb qui tindria dos fills (Roger i Eli). La parella es traslladaria l’any 1940 a Amèrica del Sud i fixaria la seva residència a Mèxic. Van tornar a Barcelona l’any 1970.

A Crònica de la vida d’Agustí Bartra (1967),  amb un estil viu i ple de lirisme, Murià narra la vida de Bartra i la seva aventura personal al costat del poeta a qui sempre va voler procurar les millors condicions familiars perquè es pogués dedicar a la seva obra. A l’evocació que, una dècada després, fa de l’any 1939 quan va conèixer aquell home que es “passejava tot sol, amb un llibre sota el braç, les mans a la butxaca i una bufanda enrotllada al coll” després d’haver passat sis mesos a Argelers i altres camps de concentració, escriu Murià “ Només ara, que visc en la seguretat del bé i en la plena realització de tot el que podia desitjar, tinc el coratge de tornar amb el pensament al sofrir d’aleshores i descriure amb veritat i claredat els primers dies del nostre amor”.

En el cas d’Anna Murià es pot dir que obra i vida van íntimament lligades, de manera que no sembla existir separació entre fets viscuts i activitat literària. A partir de l’any 1980 (El país de les fonts) l’autora coneixeria una època especialment productiva de la seva novel·lística: El llibre d’Eli (1982), Res no és veritat, Alícia (1984), Aquest serà el principi (1986) i Quatre contes d’exili (2002). El darrer llibre publicat, ja pòstumament, seria el dietari Reflexions de la vellesa (2003) on l’autora medita, de manera intensa i sense concessions, sobre l’experiència d’envellir i on es fa present el dolor provocat per la pèrdua de Bartra (mort el 1982). Acabaré amb unes paraules de Jordi F. Fernández al pròleg a aquesta darrera obra de Murià: “Escriure va ser per a ella una vocació, una necessitat, un impuls irresistible. Humanista, va creure en el poder de l’escriptura per intentar desentranyar el mecanisme del funcionament del món social i fer-lo canviar.”

L’illa inaudita (Diari Menorca, 07-02-12)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s