Jesús Tusón: una lliçó magistral

Hi ha llibres d’assaig en què el rigor i la saviesa no estan per res renyits amb la voluntat de difusió del coneixement, la claredat expositiva i l’elegància de l’escriptura, característiques que els fan aptes per a tot tipus de lectors que vulguin aprofundir en determinades matèries; llibres que ens enriqueixen i es llegeixen amb profit i amb gust. Quinze lliçons sobre el llenguatge de Jesús Tuson (Ara llibres, 2011) és una d’aquestes obres que ens aporten saber i ens ajuden a la reflexió i a l’adquisició d’un criteri basat en el coneixement i no en el prejudici. Avui que la llengua catalana rep una ofensiva incomprensible i que s’estimula el conflicte lingüístic amb l’objectiu clar de desprestigiar-la, les “lliçons” de Tuson són una guia molt valuosa per a qui vulgui informar-se i aprendre les característiques essencials del llenguatge humà i la seva dimensió social.

Jesús Tuson (València, 1939) va ser catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de Lingüística a la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació l’any 2009. És autor d’una extensa obra assagística sobre qüestions relacionades amb el llenguatge, molt sovint marcades per un caràcter clarament didàctic. Podríem citar entre d’altres Mal de llengües. A l’entorn dels prejudicis lingüístics (1988), El llenguatge i el plaer (2002), Històries naturals de la paraula (1998), ¿Com és que ens entenem? (si és que ens entenem) (1999), Una imatge no val més que mil paraules (2001), Les llengües del món (2006), Això és (i no és) Allò (2008), etc.

Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to), és un llibre que ens il·lustra de manera esplèndida i magistral sobre la facultat del llenguatge i sobre els aspectes essencials dels fets lingüístics i ho fa amb un ric desplegament de recursos que tenen la capacitat d’enganxar el lector des de les primeres pàgines. “La comunicació (i l´homo sapiens)”, “L’arquitectura del llenguatge (i l’èxtasi)”, “Llenguatge, cultura, societat (i rebel·lió)”, són els títols de les parts en què es divideix l’obra i que abasten, per tant, els diferents caires des dels quals es pot estudiar la parla: la comunicació (amb un capítol memorable sobre l’origen del llenguatge, “Com va començar tot”); l’estructura del llenguatge; i el fet social de la llengua (amb un altre capítol insuperable sobre la responsabilitat lingüística, “El sentit de la responsabilitat”). Al final de cada capítol, a més, s’inclouen textos, materials i referències específiques per a qui vulgui aprofundir en determinades qüestions. Es tracta, per tant, d’una obra altament recomanable que du l’empremta d’un gran mestre i que es llegeix amb el plaer que aporta la bona escriptura i, a la vegada, amb un interès que no decau en cap moment.

Convindrà potser, en aquests moments especialment complicats per a la nostra llengua, reproduir, per acabar, un parell de fragments dels capítols finals d’aquesta obra imprescindible: “Però sabem prou bé que els humans no sempre fan els honors deguts a les llengües alienes a la seva (i, fins i tot, ni tan sols a la seva). Les llengües, doncs, no es deslliuren del mensypreu, de la riota o de les accions directament opressores… La història de l’estultícia humana certifica, amb exemples terrorífics i d’un desvergonyiment fora mida, aquesta divisió maniquea de les llengües tan vella com la pròpia història” (Els paranys de la mala educació). “…com ha expressat el professor Moreno Cabrera, la infinita variedad lingüística revela la increíble diversidad y flexibilidad de la mente y la cultura humanas. D’alguna manera, doncs, la  desaparició de llengües representa una mutilació del panorama global de la humanitat: en part perquè se’n perden tot de senyals culturals irreemplaçables i, sobretot, perquè la mort d’una llengua gairebé sempre és el resultat de l’opressió d’un poble sobre un altre, condemnat aquest segon a viure, en el seu territori històric, en condicions greus d’inferioritat i desprestigi” (El sentit de la responsabilitat).

(Apunt de lletres. S’ull de Sol, gener 2012)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s