Sant Antoni

Ara que s’acosta Sant Antoni, pot ser un bon moment per fer una reflexió sobre la festa del poble de Menorca i per retornar-li el caràcter reivindicatiu que va tenir durant uns anys en què hi havia tant per recuperar i tot estava per construir. En efecte, durant la transició i en els primers temps de la democràcia, la diada de Sant Antoni era l’ocasió més propícia per reivindicar les tradicions, la llengua, la cultura, el territori i el poder de decidir quin era el camí que volíem emprendre. Van ser uns anys en què es va fer una gran feina, amb molta dedicació per part de molta gent que no sempre ha vist reconeguts el seus serveis. Però va ser una època en què les grans qüestions que afectaven el nostre patrimoni -cultural, lingüístic, històric- es van prendre des del màxim consens, amb la idea clara que hi ha coses que no es poden canviar cada 4, 8 o 12 anys, perquè conformen la nostra identitat, un fet que no pot estar sotmès als avatars de la política. Siau qui sou, deia el poeta, i si no podem ser qui som, o si no volem ser-ho, quedarem absorbits per una força uniformadora que ens deixarà sense llengua, sense personalitat, sense arrels i sense terra. I açò ho van entendre en aquella època tots els partits polítics i va ser gràcies a aquell consens que hem mantingut una societat cohesionada, que hem aconseguit tant en l’àmbit cultural, de coneixement, de patrimoni.

Els darrers anys, Sant Antoni, que commemora la incorporació de Menorca a la corona catalanoaragonesa i a la cultura catalana, no ho oblidem, s’havia convertit en una festa socialment més aigualida i de caràcter marcadament institucional. Avui, però, davant l’ofensiva radical en contra de la nostra llengua per part del govern de Bauzà i dels retrocessos que patim en el nostre àmbit cultural i en moltes de les fites que, amb tanta feina i dificultats, s’havien aconseguit, és el moment de tornar a donar caràcter reivindicatiu, menorquinista i militant, a la diada, de sortir al carrer i exigir el manteniment dels nostres drets individuals i col·lectius, la nostra identitat com a poble, d’impedir amb la nostra fermesa democràtica que es facin passes enrere en qüestions de llengua, de cultura, de patrimoni, de personalitat pròpia, de poder de decisió. Avui ens cal reclamar més autonomia, més competències i el finançament que justament ens pertoca, que les decisions que ens afecten com a menorquins les prenguem nosaltres i no que venguin imposades des de despatxos de Mallorca. Sobretot, ens cal reclamar més respecte, més coneixement, més racionalitat i, d’una manera molt especial, el màxim d’autoestima. Que Sant Antoni, idò, ens il·lumini.

(Opinió a la COPE. 10-01-2012)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s