Rosa Planas participa a “Lletres dites”

Rosa Planas Ferrer (Palma, 1957) participarà el proper dia 12 en l’activitat “Lletres dites” en el marc de la Fira del Llibre en Català a Alaior. Llicenciada en Filosofia i Lletres, és autora de novel·les com L’orador del ocells (1999), Les màscares de Florència (2004), La ciutat dels espies indefensos (2006), La veu de la Caputxa (2011) i obres d’assaig com Els malnoms dels xuetes de Mallorca (2003) o Literatura i Holocaust: Aproximació a una escriptura de crisi (2006).

“Lletres dites” és una activitat de l’AELC  (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) que, a Menorca, se celebra cada any en el marc de la Fira del Llibre en Català, una mostra de la producció editorial en la nostra llengua que compta amb la participació de diverses llibreries de l’illa i on trobam una bona oportunitat per passejar-nos, entre novetats literàries i llibres de sempre, a la recerca d’aquell volum que captarà la nostra atenció i ens convidarà a iniciar un viatge fastuós pel seu món pressentit.

Enguany la Fira del Llibre es farà a la Sala de Cultura Sant Diego d’Alaior els dies 11 i 12 de novembre i, com sempre, es veurà acompanyada d’un conjunt d’actes literaris que creen una atmosfera especial a prop de les paradetes i la curiositat dels lectors. D’aquests actes podríem destacar la conversa col·loqui entre Ponç Pons, escriptor de l’any, i Joan F. López Casasnovas, així com la presentació de llibres d’autors menorquins que moderarà Lluís Vergés i comptarà amb la presència de Pilar Vinent, Pau Faner, Joan Pons i Miquel Àngel Maria que parlaran de les novetats que han publicat dins el darrer any.

L’AELC és una associació de caràcter professional fundada l’any 1977 que aplega escriptors de tot el nostre domini lingüístic i que entre els seus associats compta ja amb 17 autors menorquins, cosa que posa de manifest l’empenta, la vitalitat i el pes que avui té Menorca en l’àmbit de la literatura catalana.  Els escriptors menorquins que participaran a “Lletres dites” seran Francesc Florit Nin, Miquel Àngel Maria i qui signa aquest paper.  De Mallorca ens acompanyarà Rosa Planas que llegirà alguns fragments del seu darrer llibre La veu de la caputxa (Columna, 2011), una novel·la que ha rebut elogis tant per la seva magnífica prosa com per la trama i documentació històrica en una narració ambientada a l’època de l’exclaustració d’ordres religiosos duta a terme a principis del segle XIX.

L’obra de Planas, però, que voldria comentar breument és Literatura i Holocaust. Aproximació a una escriptura de crisi (Lleonard Muntaner, 2006), ja que tot i tractar-se d’un llibre d’assaig pot arribar a qualsevol lector de bona literatura tant per la claredat expositiva i la prosa precisa i elegant de l’autora com per la temàtica tractada: la literatura sorgida de la gran tragèdia humana dels camps d’extermini nazis, ja sigui en boca d’alguns intel·lectuals que els patiren en carn pròpia, ja sigui en boca d’escriptors que s’hi sentiren molt a prop.

La primera part del llibre “Entre la història i la ficció: la literatura”, és un estudi sobre les característiques, els temes i els condicionants psicològics que determinen el naixement de la literatura de l’Holocaust. A la segona part “Biografies mínimes” l’autora tracta de manera breu l’obra i la vida de nou dels autors que han escrit sobre l’experiència i la realitat dels camps d’extermini, alguns dels quals no van poder sofrir-ne les conseqüències i optaren pel suïcidi després d’anys de ser alliberats. És el cas de Primo Levi, Jean Améry, Sara Kofman, Bruno Bettelheim o Paul Celan, entre d’altres. “La realitat del suïcidi es troba al final de moltes rutes, de camins no escollits que abruptament es detenen, no sabent mai per part dels qui observem, si es tracta d’un salt al buit tot defugint un passat que empaita o si, ben al contrari, és la conclusió lògica i conseqüent d’una vida que ha perdut tota voluntat de ser viscuda”, reflexiona Planas.

Es tracta d’un llibre de lectura molt recomanable que té la virtut afegida de mantenir viva la memòria del mal absolut que va representar el nazisme. Una memòria que no s’hauria de perdre mai i que perviurà sempre en la gran literatura dels escriptors que han escrit sobre l’Holocaust:  “Sobre la pregunta capciosa sobre si es pot o no es pot fer literatura de la Xoà, la resposta sembla evident.  Se n’ha fet i de molt bona, se n’ha fet i se’n farà mentre la memòria del esdeveniments no s’esborri.”

(L’illa inaudita – Diari Menorca 01-11-2011)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s