Compromís per a una cultura desatesa

En temps d’indigència el compromís es fa més necessari que mai  -i també la poesia si el context ens remet a la famosa pregunta de Hölderlin-, com s’hi fa en una postmodernitat en què l’individualisme ha estat el credo d’un pensament salvatge que ha provocat un daltabaix econòmic i social sense precedents. Compromís és una paraula que avui no s’empra gaire, potser massa connotada per unes circumstàncies històriques determinades, però jo no sabria dir-ho d’una altra manera, no conec un altre terme que expressi amb claredat la consciència, i l’acció que se’n deriva, de treballar i d’invertir esforços per aconseguir un bé comú, la preservació o assoliment d’uns drets col·lectius o la conservació d’un patrimoni.

És justament aquest compromís insubornable, que ens ha d’empènyer, com en altres èpoques, a dedicar els esforços que siguin necessaris en la defensa de la llengua i la cultura pròpies, que avui es troben amenaçades, quina paradoxa, des de les institucions encarregades de preservar-les i fomentar-les. Per la meva part m’he proposat fer-ho, en tots els àmbits que em sigui possible, des del meu compromís d’escriptor que, malgrat les meves limitacions, és allò que millor dec saber fer. I ho dic sense cap tipus de vanitat. És més, quasi des del començament, i causa de l’autodidactisme, hom s’ha sentit un mica “intrús” i un tant cohibit en els ambients acadèmics i intel·lectuals. Només al cap dels anys, i gràcies a un cert bagatge de lectures, hom ha acabat agafant un poc de confiança. Ara bé, des del moment que hom pren la decisió d’escriure i publicar, el compromís amb la llengua i amb el patrimoni dels seus parlants n’és una conseqüència lògica i irrenunciable.

És així que en els meus articles sobre literatura catalana no pretenc per res fer crítica literària, sinó intentar que les nostres lletres tenguin més presència en els mitjans de comunicació de l’illa. L’amic Michel em va fer la bondat de dir-me que l’espai era com un somriure literari i aquesta idea em va semblar perfecta, un desig a assolir. Un somriure, sovint, ens permet ser més efectius, arribar amb més facilitat. El problema és tenir prou capacitat per assolir-ho. En tot cas, l’esforç paga la pena. I més quan des d’aquesta perifèria de la nostra cultura mai no són prou les oportunitats de fer present l’actualitat, la riquesa i la potència de la nostra producció literària.

D. Sam Abrams escriu al pròleg de Vendre l’article (Ed. Moll, 2010): “Vendre l’article és l’expressió del meu convenciment infrangible de la pluralitat, la força, la riquesa i l’excel·lència de la cultura catalana actual. Ara bé, aquesta magnífica cultura, plena i creativa, és una de les cultures més desassistides, més desateses que conec. En termes generals, la cultura catalana no compta, ni de lluny, amb el suport, la complicitat i el compromís de la societat, de l’estament acadèmic, de la crítica, dels mitjans de comunicació, del teixit associatiu i de les institucions del govern”.

Avui que a les Illes la nostra cultura es trobarà més desatesa que mai per part de les institucions de govern, haurem d’inventar les estratègies i dur a terme les iniciatives necessàries per pal·liar, en la mesura que sigui, possible aquesta mancança institucional que de per si ja era prou migrada. Per la meva part, si amb la modèstia dels meus articles al diari Menorca puc aconseguir qualque complicitat, ja donaré per més que ben pagades les hores que pugui dedicar-hi.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Compromís per a una cultura desatesa

  1. Alexandre Pineda Fortuny ha dit:

    Ara ja conec el Quadern, el visitaré sovint

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s