L’Editorial Moll

Acab de rebre els quatre volums que vaig encomanar a l’Editorial Moll. Sempre n’hi he anat comprant, ja sigui directament o en alguna llibreria -de fet hom mira el temps de què disposa per llegir i malda per no acumular un nombre excessiu de novetats- i n’hi compraré més en els propers mesos. Es tracta d’una aportació modesta, però, com ja vaig escriure en algun lloc, la suma de moltes aportacions modestes serà determinant per salvar l’editorial. El bon lector que coneix la seva valuosa aportació a la nostra cultura sap del cert que sempre hi trobarà bons llibres i unes edicions acurades que conviden a la lectura.

Però la Moll és, entre nosaltres, molt més que una simple editorial. A les Illes, és un exponent irrenunciable de la nostra cultura, un símbol de resistència, de coratge, de lluita eficaç, de superació de dificultats, de rebuig del sectarisme, d’afirmació de la nostra personalitat i de la nostra dignitat. Juntament amb el diccionari, l’Obra Cultural Balear, el seu mestratge i els seus llibres, és l’obra viva de Francesc de B. Moll que en el desert absolut de la dictadura, enmig de prohibicions i persecucions, va aixecar un edifici impressionant com només ho saben fer les personalitats excepcionals. A part de l’obra impagable del DCVB, l’editorial va ser el vaixell insígnia del projecte immens, insubornable, tenaç, de Moll. Són molts els grans escriptors de les nostres lletres que van veure publicats els seus primers llibres en aquella editorial situada, aleshores, al carrer Torre de l’Amor, a la zona del call jueu de Palma, un topònim que era com una metàfora permanent de l’amor de Francesc de B. Moll cap a la llengua i la cultura catalanes.

Ara la crisi ha afectat molts d’aquells que feren inversions per millorar infraestructures i instal·lacions, com és el cas de l’editorial Moll. I ara és el moment de fer que la seva vocació de servei a la nostra cultura trobi el suport i la solidaritat necessaris per mantenir la seva tasca. Davant la ignomínia que avui plana sobre nosaltres, salvar l’Editorial Moll és salvar un símbol i és també una manera de posar de manifest la dignitat i l’orgull d’un poble que no vol morir.

Miquel À. Limon escrivia dilluns passat al Diari de Balears “Ara mateix, senyor Moll, quan tocam de mans el vostre exacte aniversari, ho deveu tenir prou notat: els vents rebufen rúfols, absolutament contraris a les ensenyances que ens deixàreu”. És cert, però no ens hi podem resignar. Jo no sé si, ara per ara, és a les nostres mans poder canviar aquesta situació. Qui pot saber una cosa així? Ara bé, el que sí que es troba a les nostres mans és intentar, tossudament i amb energia, fer els possibles per canviar-la.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’Editorial Moll

  1. Alexandre Pineda Fortuny ha dit:

    PERE, faré el què pugui, comprant alguns llibres d’editorial Moll, no puc deixar de pensar i viure, consultant-la l’Obra del Diccionari Català, Valencià, Balear, que faig sovint. És imprescindible, entranyable i la gran tasca que fa una pila d’anys va fer Joan Ballester de Públia, en la seva difusió per el Principat.
    Alexandre

    • peregomila ha dit:

      Moltes gràcies, Alexandre. Només que molta gent pogués comprar dos o tres llibres ja seria molt important. A Les Illes, que estem perdent tantes coses, no hauríem de veure caure aquest símbol de la nostra cultura. Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s