Maria Àngels

L’anunci d’un nou concert de na Maria Àngels Gornés és una molt bona notícia entre tantes notícies dolentes que ens bombardegen contínuament en aquests temps miserables que vivim, una alenada fresca enmig d’un smog persistent aixecat des de la deriva capitalista i les ànsies indissimulades d’un centralisme que ha despertat un altre cop la fera que romania adormida, però ben alimentada, en soterranis gens polsosos.

Record molt bé l’emoció dels primers concerts de na Maria Àngels, l’energia que ens transmetien les seves creacions esplèndides, l’exquisidesa del seu treball sobre l’obra dels poetes menorquins, la força de la seva interpretació, la màgia de la seva veu. És la mateixa emoció que he tornat a sentir cada vegada, massa poques per al nostre desig, que na Maria Àngels, tota sola o acompanyada, ha agafat la guitarra i s’ha posat a cantar. L’homenatge a Gumersind Gomila, al teatre Principal, un petit recital a l’Ajuntament de Maó quan vaig donar una conferència sobre Gomila organitzada per l’amic Antoni Casero, aleshores regidor de cultura, la memorable presentació del disc Entre boires, el concert al pati des Convent d’Alaior (edifici tan mal anomenat pati de sa lluna), l’actuació al Consell Insular, la projecció del documental “Els sentits de l’aigua” a Ciutadella i altres, han estat moments inoblidables al llarg d’aquests trenta-cinc anys que la cantant ens ha regalat alguna de les seves actuacions.

La feliç iniciativa del bon amic Bep Joan Casasnovas al Facebook (http://www.facebook.com/#!/groups/194884557246603/) ha despertat l’entusiasme d’un bon nombre d’admiradors de Maria Àngels Gornés que han fet diverses aportacions al grup. Avui es compta ja amb un comitè organitzador que ha de dur endavant el concert anunciat (a mi m’agradaria que es fes a diferents pobles de Menorca) i que té el mèrit d’haver sorgit del desig, la necessitat i l’estima de persones que han seguit la trajectòria de la cantautora i ara reclamen de nou la seva presència als escenaris. Volem tenir el goig, l’alegria, de tornar-la a escoltar i volem que aquestes sensacions les experimenti també el públic que no ha tingut, per la seva edat o circumstàncies, l’oportunitat de viure un concert seu en directe. El seu treball es mereix molt més, però segur que a ella li agradarà especialment que tot aquest moviment s’hagi produït en el si de la societat civil, entre la gent que l’admira i que recorda amb emoció els seus recitals.

Avui la societat ha canviat molt. Ja no som a l’època de la transició, on tan fàcil era mobilitzar la gent i tothom sentia un entusiasme i una energia capaços de transformar tantes coses. Les actuacions de na Maria Àngels, de Traginada i altres grups convocaven un públic nombrosíssim que aprofitava qualsevol ocasió per reivindicar la menorquinitat, la nostra llengua, el caràcter propi, la identitat. Ara ens trobam davant una societat cansada i desmoralitzada, injectada pel pessimisme que cada dia es transmet de forma interessada des del poder econòmic, que veu com es desmunten, graó rere graó, els avenços socials i l’estat del benestar, a més de tot allò que tan costosament s’havia aconseguit en el procés de normalització lingüística. Ens trobam davant una societat desvalguda que necessita amb urgència de referents sòlids, de punts de trobada que l’ajudin a recuperar la confiança i la força per plantar cara davant de tanta infàmia.

És ben cert que no ens cal cap excusa ni cap circumstància especial per escoltar na Maria Àngels Gornés. La gran qualitat del seu treball, la seva permanència més enllà dels esdeveniments històrics ens permet que en gaudim sempre. Però també és cert que avui, en aquests temps tan tristos, la seva veu i el seu missatge es fan més necessaris que mai.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Maria Àngels

  1. No tenc Facebook, però full aprofitar aquest espai per afegir-me a la iniciativa. Tenc ganes de veure na Maria Àngels als escenaris.

  2. Bep Joan Casasnovas ha dit:

    Un gran article Pere. Enhorabona! Quants encerts i veritats i quant sentiment traspuen les teues frases. Crec que l’hauries de publicar a la premsa insular. Gràcies per aquesta acurada aportació al concert i a la realitat cultural que vivim. Què valuoses són expoicacions con la teua!
    Una abraçada.

    • peregomila ha dit:

      Moltes gràcies Bep Joan per les teves paraules i pensaré açò que dius de publicar aquest apunt a la premsa local. De totes maneres crec que aquesta és una aportació més a les que fem entre tots; totes les aportacions són valuoses, totes ens han d’ajudar a superar tantes dificultats. Ens cal coratge i unitat d’acció, i confiança en nosaltres mateixos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s