Els moixos que anaven gats

Quan era petit, a casa, havia sentit moltes vegades la frase “a gat escaldat, aigua teba li basta” i mai no havia tingut cap dubte que ‘gat’ es referia al mamífer domèstic, caçador de ratolins, i no a aquell home prim, alcoholitzat, romput, que vèiem passar cada dia pel carrer amb el pas vacil·lant i la mirada perduda. Es tractava d’una frase feta que, com moltes altres que avui s’han perdut, pouava de la riquesa profunda de la llengua i posava de manifest el noble patrimoni que s’havia transmès durant generacions de pares a fills. No sé si avui hi queda qualcú que digui aquest refrany, però encara va ser recollit per Joan Pons Lluch a Refranyer menorquí, en el número 50 de Quaderns de Folklore.

Podríem parlar també de la parella ca/gos, però com que cans i moixos no solen ser bons vesins, em centraré només en el felí, que el galliner ja va prou esvalotat. Moix, idò, és una paraula que ja es troba en la llengua medieval i que Coromines defineix com “nom amanyagador de gat, de creació expressiva com mix, marruixa, etc; almenys en la major part dels casos, les altres accepcions i derivats d’aquest mot i arrel, són també usos figurats d’aquella denominació d’animal”. En la llengua antiga de les Illes Balears, s’emprava també la paraula ‘gat’ com demostren alguns topònims com “Es Pas des Gat”, a Deià, però prest es devia perdre el seu ús i el mot ‘moix’ acabaria per ser predominant i pràcticament únic per designar l’animal, amb l’oblit, per tant, del seu caràcter hipocorístic. Al continent no són estranyes determinades accepcions de moix, però per referir-se a l’animal, i aquí sí de forma amanyagadora, s’empren les variants ‘mix’, ‘mixa’, ‘mixo’, ‘mixet’, ‘mixeta’ que són també habituals a les Illes. Tant gat com moix, i depenent de les zones on s’utilitzin, fan referència també al fet d’embriagar-se.

Tot açò ve arran de l’article que va publicar l’altre dia un col·laborador del diari Menorca on, en la cerimònia de la confusió, parlava de cans i gossos, i moixos i gats, i (no puc reproduir les seves paraules exactes) venia a dir que a causa de l’ensenyament del català als seus fills es veia obligat cada dos per tres a consultar el diccionari Albertí. Deixant de banda l’exageració evident, si m’ho permetés jo li recomanaria que, essent catalanoparlant, en lloc d’utilitzar un diccionari on li diuen que ‘gat’ és ‘gato’, emprés un bon diccionari de definicions com el DIEC2, el de l’Enciclopèdia Catalana o l’Alcover-Moll, tots tres en línia, que li brindarien un coneixement més extens i matisat i l’enriquirien molt més.

Els moixos que anaven gats és una imatge onírica que, de forma recurrent, se’m presentava, en els intervals de semiconsciència, una nit que, desvetlat, no podia dormir i sentia des del carrer el miolar desesperat dels animals en zel. I és una frase que em ve bé perquè, curiositats de la llengua, permet invertir-ne els termes (“els gats que anaven moixos”) i seguirà tenint el mateix significat. Per cert, totes les paraules que he emprat en aquest apunt figuren, en les seves accepcions i formes, en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2). En el fons és que n’hi ha que, podent-ho fer, no tenen ganes de realitzar cap petit esforç per aprendre més coses de la seva pròpia llengua. La humilitat ens ajuda a superar els prejudicis i ens fa més savis.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els moixos que anaven gats

  1. Sergi Cleofé ha dit:

    Demanant-ho per curiositat a diferents alumnes procedents del Marroc, ells també diuen moix al gat (animal). Potser és un més dels vestigis de la dominació musulmana de la nostra illa, igual que el terme “mesquinet”, que utilitzen amb el mateix sentit i significat que noltros.
    Només t’ho deia com a curiositat.

    Molt bona!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s