La llengua i el paper de la premsa

Fa temps que don voltes al paper que fa la nostra premsa, la de Menorca, vull dir, respecte al tema de la llengua i les facilitats que dóna a l’expressió de l’anticatalanisme més radical que practiquen alguns dels seus col·laboradors. Cada dos per tres ens trobam amb  insults, menyspreus i atacs que emulen el llenguatge més barroer practicat per la caverna mediàtica de Madrid, carregada sempre de mala bava contra tot allò que soni a català i amb un ús sistemàtic del llenguatge més gruixat i ofensiu.

Abans de continuar, però, he de dir que partesc d’una premissa que em sembla fonamental en allò que després vull posar de manifest i que és molt simptomàtica de l’actitud que té la nostra premsa respecte d’aquest tema: els col·laboradors d’un mitjà de comunicació són una elecció feta per aquest mateix mitjà. Així com les cartes al director provenen de ciutadans que escriuen esporàdicament, els col·laboradors formen part de l’estructura del propi diari. En són una part important, perquè un diari no es limita a donar informació i opinió pròpia, sinó que dedica un espai molt destacat a l’opinió d’una sèrie de persones que ha triat i amb les quals manté una certa sintonia per molt que després digui que l’opinió que reflecteixen els seus articles no ha de coincidir forçosament amb la de l’empresa editora. Aquesta elecció implica que en un diari hi escriguin una sèrie de persones i no ho facin unes altres, tot d’acord amb un perfil bastant definit. Hi ha diaris que cerquen abans que res el rigor en les argumentacions, la intel·ligència dels escrits, el valor de les opinions, en fi que allò que es publica a les seves pàgines tengui la màxima qualitat possible.  Altres es regiran per criteris diferents o fins i tot ben divergents, i no els importarà tant la qualitat com la lleugeresa, el comentari intranscendent, el costumisme amable o, encara, n’hi haurà que optaran per la sal gruixada, el llenguatge més barroer i, si pot ser, la provocació, la creació de tensions. A Menorca em fa l’efecte que s’intenta navegar entre dues aigües.

En el cas que ens ocupa, i arran de les darreres cartes en resposta a una situació que ja comença a fer-se intolerable, crec que paga la pena plantejar clarament quins són els límits que no s’han de traspassar i quina és la responsabilitat de la premsa en la difusió de determinades opinions i de determinades formes d’expressar-les. No pot ser, per exemple, que la llengua pròpia de Menorca, allò que més ens defineix com a menorquins, sigui objecte d’atacs constants i de la manca de respecte que contenen determinats escrits. I, repetesc, no parlam només d’una llengua oficial, sinó de la llengua pròpia del territori per molt que açò avui intenti desdibuixar-se. I no em sembla normal que els mitjans propis, siguin en la llengua que siguin, permetin aquests escrits carregats de prejudicis, d’ignorància lingüística i moltes vegades d’insults o d’ofenses.

La situació de la llengua catalana no és bona a cap part del territori. L’ús social disminueix de manera alarmant, empès per causes com la baixa natalitat, la forta immigració, la manca d’obligatorietat i, a vegades, el poc prestigi que se li atorga fora (i fins i tot dins) del Principat. La pressió del castellà des dels grans mitjans de comunicació, la gran majoria de canals de la TDT, les plataformes digitals, el cinema, etc i, per desgràcia, la indiferència, o fins i tot animadversió, del propi Estat, que mai no ha sabut acceptar el caràcter plurilingüe i pluricultural d’Espanya, situen la nostra llengua en un punt extremadament delicat, que no salva només l’ensenyament en català (pel que es veu no sempre prou eficient) que reben els nostres fills. Davant de tot açò, els mitjans propis podrien fer una bona feina de  conscienciació i de pedagogia per recuperar el prestigi i el respecte per part de propis i estranys.

Ha estat així? Lamentablement a vegades he tingut la sensació que contra el català tot s’hi val i que hi ha una certa complaença en aquests atacs que, al final, acaben creant un estat d’opinió entre els més exaltats, que, més enllà dels insults, poden desembocar en situacions com la que es va poder viure en la presa de possessió de Maite Salord com a consellera, o fins i tot més greus.  La responsabilitat de la premsa no ha de ser només en la transmissió de la informació i opinió pròpies, també n’hi ha d’haver respecte d’allò que es publica i de com es publica.

A Menorca s’han permès coses contra la llengua catalana –en ocasions fins i tot la publicació d’articles escrits en una ortografia inventada i estrambòtica– que mai no s’haurien permès en castellà. Demanar a la premsa de Menorca el suport decidit que es mereix la llengua pròpia de l’illa no sembla que sigui demanar massa, però si açò no convenç sí que, almenys, hem de poder exigir el màxim respecte, cap a la llengua i cap a les persones que la defensen.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Llengua. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a La llengua i el paper de la premsa

  1. Bep Joan Casasnovas ha dit:

    Clar, directe, sense embuts, real, explícit. Allò que es permet dir del català i en la forma com l’escriuen, no es permetria en la llengua castellana. Ben cert, Pere.
    Respecte a un idioma que totes les lleis consideren llengua pròpia.

    • peregomila ha dit:

      Gràcies Bep Joan. M’entristeix haver de dir aquestes coses. A Menorca, tenim la sort de l’esforç que es fa des de la premsa local escrita en la nostra llengua i que es manté enmig de totes les dificultats.És una mostra de normalitat i de dignitat lingüística. Deu ser per açò que el Govern li ha retirat les ajudes, a veure si aconsegueix ofegar-la econòmicament.

  2. Enhorabona per l’article i per tota la feina que fas per la cultura de Menorca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s