La llibertat d’expressió i el respecte

Vull expressar el meu suport a la carta que Maite Salord publicava el passat dia 10 a les pàgines del Menorca. Era un escrit respectuós, educat i carregat de raó que, no debades, molta gent li ha agraït. Per la meva part voldria afegir, encara, un parell de reflexions.

La comunicació avui, amb tots els mitjans de què disposam és extraordinàriament fàcil. Internet ha fet possible que escriure i opinar sigui una cosa a l’abast de tothom i és un camp obert i molt complex de regular, on es pot llegir de tot. Al costat d’aquest món digital, però, o potser en resistència contra aquest món, la premsa escrita manté, com no podia ser d’altra manera, els seus criteris i les seves normes que marquen no tan sols la seva línia editorial, sinó la forma dels seus continguts.

Tothom té dret a exposar la seva opinió, però convé tenir ben clar que no totes les opinions són iguals de vàlides i que no totes són acceptables. Si parlam d’una matèria en concret, no té el mateix valor l’opinió d’una persona que l’ha estudiada, amb esforç i passió, durant tota la seva vida que la d’un indocumentat en aquesta mateixa matèria. I, com és evident. no són acceptables les opinions que pretenguin fomentar el racisme, l’odi, la violència, etc. Dins un ampli ventall d’opcions cada mitjà escrit decideix  quins seran els continguts que es permetran publicar. Però la llibertat d’expressió ha de tenir també uns límits que no s’haurien de sobrepassar, entre els quals podríem assenyalar els de l’ètica o el respecte a la dignitat de les persones. Els insults i les ofenses, ja siguin directes o indirectes, a persones honestes és un abús de la llibertat d’expressió, encara que açò legalment  sigui possible.

La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, va patir al llarg de tres segles unes circumstàncies adverses amb tot tipus de prohibicions i greuges. La recuperació actual va ser possible gràcies les lleis emanades de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia, als quals s’afegí la signatura, per part de l’estat espanyol, de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. Les nostres lleis troncals, com la de Normalització Lingüística, es van promoure amb els consens de tots els partits polítics, perquè la llengua és patrimoni de tots els seus parlants, sigui quina sigui la seva ideologia. Per açò és intolerable la tergiversació dels qui, de manera interessada, volen fer creure que la defensa de la llengua catalana és una cosa exclusiva dels partits anomenats nacionalistes. Res més lluny de la realitat.

Gràcies a la recuperació de la nostra llengua , i convé dir-ho amb legítim orgull, mai a Menorca no s’havia produït un moviment cultural i literari tan important com el que tenim ara. Mai Menorca havia brillat tant en aquest camp. La nòmina de literats, ateses les dimensions de l’illa, desperta l’admiració de qui ho veu des de fora lliure de prejudicis. Al costat d’autors consagrats que han demostrat l’excel·lència de la seva carrera literària, emergeix amb força una nova generació de joves molt ben preparats que assegura el futur d’aquest moment únic. I, més enllà del camp de la creació, l’IME ha fet possible, des de la seva fundació, un nivell d’estudis i coneixement de la nostra realitat i de la nostra cultura realment envejable. La generositat i la dedicació dels nostres millors intel·lectuals ha permès assolir uns resultats que es mereixen tota la consideració de la societat menorquina. Ens ha costat molt arribar on som, molt d’esforç i treball desinteressat per part d’unes persones que són creditores del màxim respecte. Som molts els menorquins que ho agraïm i que sabem que n’esteim en deute. Una de les millors cartes de presentació que tenim és la d’una Menorca culta, il·lustrada i oberta que arriba a la universalitat gràcies al cultiu de la seva llengua pròpia. Açò només s’aconsegueix gràcies al coneixement, a l’estudi i a l’autoestima. I tot aquest moviment, tota aquesta riquesa, es mereixen el màxim respecte.

(Carta publicada al diari Menorca el 17-08-2011)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a La llibertat d’expressió i el respecte

  1. Sònia Moll ha dit:

    Les desqualificacions i els insults no tenen en cap cas cap mena de credibilitat. Veus com les vostres, en canvi, Pere i Maite, fan créixer la confiança en l’autoritat de la paraula.
    Una abraçada.

  2. peregomila ha dit:

    Moltes gràcies, Sònia. En aquests temps que corren haurem de continuar reivindicant el valor de la paraula.
    Una abraçada.

  3. Bep Joan Casasnovas ha dit:

    La paraula com a eina i arma per desmuntar ignoràncies. Bona carta, Pere. Que la nostra llengua no calli, ja sigui per expressar la nostra identitat i cultura, com per a defensar-se dels lingüicides.

    • peregomila ha dit:

      Gràcies, Ben Joan. Em vaig voler assegurar que la publiquessin, però tal vegada m’hauria agradat fer-la més clara, o més directa. El problema més gros és que aquests lingüicides troben un espai on poder difondre la seva ignorància i la seva visceralitat. En el fons es tracta d’una política empresarial, de selecció de col·laboradors. Sempre hi ha una tria, una selecció, que es fa a partir de diferents criteris. El diari Menorca no permetria una cosa semblant si fos referida al castellà, com no permet les crítiques a l’església. A què treu cap tot açò? Ni tan sols és rendible econòmicament. Ni per al mateix diari ni per a l’illa. Jo conec diferents persones que ja no el llegeixen, o si més no, no el compren i ja s’han donat de baixa de subscriptors, a causa d’aquestes coses. Però també s’ha de tenir en compte que aquests lingüicides ofenen un dels sectors turístics que més doblers deixa a Menorca.
      Allò que haurien de fer els mitjans de comunicació de l’illa és donar suport als nostres autors, mostrar amb orgull tot el que hem aconseguit. En altres llocs es faria, per què no es fa aquí? Quina falta de respecte no és per a la nostra cultura?
      En fi, ja m’he allargat massa. Crec que una de les millors coses que podem fer és continuar treballant com fins ara, amb rigor, amb serietat, cercant sempre l’excel·lència. Que es vegi el valor de l’obra ben feta i la bellesa i la veritat de la paraula. I exigir el respecte que tot açò es mereix.

  4. Bep Joan Casasnovas ha dit:

    Un problema que hi veig, Pere, és que la llengua pròpia és defensada “només” per un sector polític i entorns culturals molt definits en aquest sentit. El tractament mediàtic respecte la llengua i la cultura pròpia canviaria molt si la defensa de la Cultura de Menorca (llengua, història, art, etc..) fos defensat per una ampla representació de la societat; dretes i esquerres, músics, autors, artistes, etc.

    El fet que la llengua sigui clarament defensada només per un sector polític i persones concretes de la Cultura pròpia, fa que aquesta “defensa lingüístico-cultural” es convertesqui en part d’un programa polític, i els qui són contraris als idearis polítics d’aquest sector, per assimilació, es manifesten també contraris a aquesta defensa lingüística. La proposta clara de defensa de la llengua catalana per part d’aquest sector (i determinats intel·lectuals) troba la resposta opositora en la “defensa des menorquí” (encara que la defensa es faci en castellà).

    La impressió que tenc és que la llengua nostra, (a Balears, almenys) és un bé d’interès sectorial i no un bé d’interès comú, d’aquí la dificultat per a la seva normal restitució i consideració. I, per tant, crec que els mitjans´, conscients o inconscients, també en fan aquesta lectura sociopolítica sobre la llengua.

    Seguríssim que ens aniria molt bé, per suavitzar la lluita, que determinades persones i/o col·lectius “no-nacionalistes” es mostrassin públicament clars defensors de la llengua catalana com la pròpia de Menorca. Menstrestantes, ens toca seguir en la lluita.

    Salut, Pere.

    • peregomila ha dit:

      Estic d’acord amb tu. Aquest és un problema que fa temps que veig, i de fet en faig esment a la carta, però per al qual no hi trob fàcil solució. És evident que el PSM ha estat el partit que més ha defensat la llengua, però ni molt menys de manera exclusiva. Simplement és el més visible perquè aquesta qüestió forma part del seu programa i de la seva raó de ser, però jo m’he cansant de repetir que la llengua és un patrimoni de tots els menorquins, sigui quin sigui el seu pensament. El que fa falta és coneixement i autoestima. Per cert, em deman per què en una generació que ha tingut el català com a llengua vehicular encara hi ha gent que mantén els prejudicis de fa quaranta anys. Què se’ls ha ensenyat en determinats casos?

      Fa temps que vaig renunciar a emprar una denominació que m’és estimada per referir-me als territoris de parla catalana per evitar justament l’assimilació a un ideari polític. He intentat sempre mantenir-me al marge de la política activa, perquè he pensat que podia fer un millor servei al país des de fora. La meva defensa de la llengua i la cultura ha estat sempre desvinculada d’una opció política en concret, ara bé és evident que he hagut de denunciar el PP quan s’ha volgut atacar la llengua catalana o s’ha iniciat un procés d’involució. És molt trist que, amb tots els matisos que facin falta, no siguin tots els partits d’aquí que tenguin clara la promoció i el suport que necessita la llengua pròpia del territori que ells administren.

      Hi ha hagut gent gens vinculada a l’anomenat nacionalisme polític que ha manifestat la seva defensa de la llengua catalana, com en el cas d’algunes cartes precioses que han sortit al Menorca. El problema és que immediatament ha sortit algun energúmen que se li ha llançat a la jugular, precisament perquè l’escrit no provenia dels sectors habituals. Jo he intentat sempre defensar la llengua i la cultura desvinculant-la de qualsevol opció politica, però no arrib a més, no en sé més. Tampoc no puc deixar de ser qui som. Ens farien falta homenots de la catagoria de F. de B. Moll o mossèn Salord Farnés, però no els tenim.

      Quant al nacionalisme, si les postures s’han radicalitzat més ha estat justament a causa del nacionalisme espanyol, de dretes i d’esquerres, agressiu i visceral. Però aquest nacionalisme no es critica i s’accepta tranquil·lament. Amb tota aquesta confusió em pens que ho tenim molt cru, que tot allò que intentam fer serveix de ben poc, segurament perquè no tenim prou suport ni mitjans i potser, també, perquè no n’hem sabut prou. El fet és que cansa molt haver de tornar sobre qüestions que havien estat, o semblava, clarament superades.

      Respecte de la meva opinió sobre el paper dels mitjans de comunicació, en faré un apunt que ja tenia pensat abans que passés tot açò. Ara m’allargaria massa.

      Una abraçada.

  5. Bep Joan Casasnovas ha dit:

    Veim el mateix, Pere. Esperaré la teua nova entrada. M’interessa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s