Vacances de llibre

He començat, enguany sense urgències, les meves curtes vacances d’agost. Com que no tenc possibilitats de moure’m de l’illa i el sol no m’entusiasma gaire, pas les hores dolces dedicat a la lectura tranquil·la, acompanyada per una bona música, amb pauses per a la meditació, amb prou temps per aclucar els ulls i deixar-me envair per una placidesa impagable. Amb prou edat perquè el sexe comenci a ser només un record dolorós, la felicitat deu ser feta de moments com aquest, de la dolçor que ara m’acompanya. Més que la felicitat, que no sabria definir, és el benestar, una autèntica sensació de benestar.

En condicions normals no puc dedicar prou temps a la lectura. He comprat molts de llibres en el moment de sortir publicats que esperen, pacientment, a ser oberts des d’uns prestatges no gaire ordenats. No sé si em serà donat poder llegir-los tots en la brevetat dels nostres dies. No sé tampoc què se’n farà després. Avui ningú no vol els llibres dels morts, les biblioteques es perden i els volums que algú va estimar, que va obrir amb devoció i dels quals potser va ensumar-ne i acariciar el paper, que potser va comprar amb no pocs sacrificis, acabaran, en el millor dels casos, com a munts de paper per reciclar.

Tenc en ment, i començats, tres poemaris diferents. Poc començats diria, si fos possible aquesta expressió, però en aquests dies en què som amo del meu temps m’estira més la lectura d’aquells llibres que m’esperen. Quan vagi a la platja m’enduré també qualque llibre, però allà, mig estirat damunt l’arena, em costa molt de llegir i hi ha una certa exuberància que em distreu. M’estim més la calma silenciosa del meu estudi que dóna al nord i on normalment hi fa de bon estar.

La lectura ens pot acompanyar en els llocs més difícils i les circumstàncies més terribles. Alberto Manguel, en el seu llibre La biblioteca de nit, explica com la lectura servia de bàlsam als presoners dels camps de concentració nazis i com es formaven petites biblioteques, potser de nou o deu volums, que s’anaven passant d’un lector a un altre. En narrar algunes experiències dels camps de Birkenau o Bergen-Belsen, Manguel escriu: Una altra jove víctima polaca, rememorant aquells dies de temor i de desànim, deia “El llibre era el meu millor amic, mai no em traïa; em consolava en la meva desesperació; em deia que no estava tot sol”.

Mentre escric aquest apunt escolt l’Adagio del concert per a violí de Max Bruch per Kyung Wha Txung. La bellesa de la música, el gaudi de la lectura. Només canviaria aquestes vacances pel plaer de viatjar, d’allunyar-me cap a llocs desconeguts i descobrir altres paisatges. El desig s’escampa més enllà de les hores, en la fressa de les fibres més íntimes. Sempre ens queden els llibres.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Vacances de llibre

  1. Maria ha dit:

    Alberto Manguel és un gran savi sobre la lectura.

    • peregomila ha dit:

      Ben cert, Maria, que ho és. Especialment amb La biblioteca de nit, (La biblioteca de noche, Alianza Editorial, 2007) a més d’aprendre moltes coses, vaig xalar moltíssim. És una obra que recoman vivament a totes aquelles persones a qui els agraden els llibres i la lectura.

  2. Maria ha dit:

    Jo just acab de començar Una historia de la lectura, que també és fascinant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s