Ara més orfes

Avui m’he despert amb la notíca de la mort de Joan Solà. Una notícia que em produeix una profunda tristesa, tant per l’admiració personal que li tenia i per tot el que n’he rebut a través dels seus llibres i articles, com per la immensa pèrdua que representa per a la nostra cultura i la nostra tan maltractada llengua catalana. La seva figura era un far que il·luminava en aquests temps de tanta adversitat, de tants atacs contra aquesta llengua que ell tant va estimar, estudiar i ensenyar, contra aquesta cultura que ell tant admirava. La seva haurà estat una contribució d’altíssim nivell, fruit del rigor i l’excel·lència, una aportació imprescindible no només en l’àmbit estrictament científic, sinó també des de la seva tasca de divulgació, de compromís i denúncia.

La setmana passada Joan Solà, potser com una premonició, deia adéu als seus articles al diari Avui. El fruit de les seves reflexions, dels seus ensanyaments, de la seva passió per la llengua catalana, del seu compromís inelianable, del seu magnífic exemple, alimentava cada setmana els lectors que esperàvem amb impaciència la seva saviesa. Per desgràcia, la desaparició primer del diari Avui en paper i després del suplement de cultura en la versió digital va fer més difícil poder seguir-ne els escrits. Ha estat gràcies a Infozefir o Informigjor, aquests impagables butlletins sobre temes lingüístics, que hem pogut gaudir encara de la seva paraula sempre pertinent.

En el comiat de la setmana passada Solà deia, entre altres coses: “Avui, fruit d’aquest exercici d’anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys. L’esforç ha valgut la pena”

Ara sentirem el dol de la seva pèrdua, però l’obra que va crear i l’exemple de compromís insubornable que ens va regalar, han de seguir il·luminant el nostre difícil, insegur camí cap a la plena normalitat de la nostra llengua i cultura, malgrat tot allò -enorme- que avui, com sempre, hi tenim en contra.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Dietari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s