Festa estellesiana

El poeta de Burjassot hauria fet ahir 86 anys, un aniversari que han celebrat una vintena de poblacions del País Valencià tot responent a una iniciativa de l’escriptor Josep Lozano. Sopars i lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés en una festa de la paraula i del record emocionat a un dels nostres grans poetes. Una festa que es repetirà divendres que ve a Barcelona, però per desgràcia no a València.

València, la ciutat àmpliament cantada i estimada per Andrés Estellés oblida el seu poeta, bandejat i proscrit de les institucions del país pel fet d’haver escrit en la llengua del poble, en la llengua pròpia. En un país normal seria un poeta que rebria tota la difusió possible, interior i exterior, per part d’institucions i governants, un exemple a mostrar amb orgull com a un dels màxims representants de l’àmbit literari i cultural, i la seva obra obtindria tot l’impuls necessari perquè fos àmpliament traduïda i coneguda fora de la seva terra. Però no aconseguiran, els que el voldrien en la nit negra de l’oblit, que s’apagui el seu llum entre la seva gent i aquesta lectura de poemes amb motiu del seus aniversari s’escamparà, n’estic segur, cap a altres poblacions en anys succecius perquè no hi ha cap poble que pugui oblidar un poeta com Andrés Estellés.

Un altre poeta del país Valencià, Gaspar Jaén i Urban, amic d’Estellés, li va dedicar un emocionat poemari, Estellesiana, cant, record, homenatge, que va llegir fa un parell d’anys en l’Encontre de Poesia dels Països Catalans Francesc Calvet que se celebrava as Castell abans que el PP, com era tristament previsible, se’l carregués. De Jaén i Urban són aquestes versos:

Si València fos una ciutat distinta,
més noble i assenyada, si hagués tingut més cor,
t’hauria estimat tant! Pels carrers, amb follia,
com la dama que es lliura al súbdit més altiu,

a l’altíssim poeta, el tendre fill de l’Horta.
Sense por ni carasses, sense espant dins del pit,
sense el verí de llengües que mosseguen i maten
com enrabiats gossos. València t’hauria

estimat tal com tu te la vas estimar.

Vicent Andrés Estellés ha estat i és un dels meus poetes estimats. El vaig llegir intensament i emocionada quan cursava 5è o 6è de batxillerat, després de descobrir en una llibreria -en aquella època, ai!, en què a Maó encara es podien remenar llibres a les llibreries- la seva obra Llibre de meravelles que és covertí en una lectura constant, apassionada, plena d’admiració, durant aquells anys en què a l’institut ningú no ens parlava de la nostra literatura i ens abeuràvem de les paraules sàvies dels nostres poetes.

L’estimació cap Andrés Estellés la posaríem de manisfest, anys després, en un sentit homenatge que li retérem, precisament as Castell, un grup d’amics i que constituí el darrer acte que organitzaria a Menorca el sempre enyorat Jordi Vivet. Festa de la paraula amb lectura dels seus poemes, orxata valenciana i traca incloses, que m’ha quedat com un record inesborrable.

Acabaré aquest apunt amb la reproducció d’un poema d’Estellés:

XV

Potser ha mort algú en el llit on em gite,
potser aquests llençols varen embolcallar,
de moment, algun mort, un pobre mort incògnit,
mentre se’n feia càrrec el Jutjat del seu cos;
potser ha mort algú que venia a resoldre
un assumpte, unes coses: algú ha mort, sense dubte,
en el llit on em gite, una nit qualsevulla,
lluny de la seua casa, del seu poble, dels seus,
del corral i els geranis, de l’esposa, dels pares.
Algun adolescent ha dedicat a Onan,
de genolls en el llit, el seu càntic febril.
Algú no s’ha gitat, passejant per l’estança
preocupat, fumant, despert tota la nit.
Potser, alguna nit, ha parit una dona,
ha plorat un infant, ha cridat una verge,
s’ha perpetrat allò que en diuen adulteri.
Potser, en aquest llit, va morir un infant.

(De L’hotel París. Edicions 62, 1973)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Festa estellesiana

  1. Bep Joan ha dit:

    La teua memòria i dedicació, Pere, ajuda molt a que ens mantinguem expectants per al reconeixement en el record just dels nostres literats. Un plaer llegir-te.

    • peregomila ha dit:

      Moltes gràcies Bep Joan per les teves paraules. Tant de bo entre tots poguem fer créixer l’atenció cap als nostres bons escriptors de tots els temps i, sobretot, ajudar perquè la seva obra sigui coneguda, estimada i estudiada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s