Màrius Torres

Avui es compleix el centenari del naixement de Màrius Torres. Per motius de feina no puc escriure l’entrada que voldria, tanmateix em vull sumar a l’homenatge que avui se li ret a la xarxa amb la reproducció d’un dels seus poemes:

Qui sabrà mai els anys del somriure del món?
Alada, sobre un fang amargament pregon,

la primavera, verge nova d’amor, avança.
O temps mesclat d’enyorament i d’esperança

que arribes com una ala fins al fons del meu cor!
Però les nits tan vastes, on regna el vent del nord,

porten un bes d’hivern a cada branda nua
i les arrels es corben a l’ombra blava i crua

dels capvespres, profunds com els ulls d’un infant!

Ara que tot reviu sense records, si l’aire
pogués, com una boira més, endur-se enlaire

totes les primaveres que fan vell el meu cant!

Màrius Torres (Abril-agost 1939)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s