Un sopar a la fresca amb Xavier Pla

L’espai pausat i amable del parc Rubió arrodonia la placidesa del capvespre i convidava a la meditació o a la lectura reposada en algun d’aquells bancs perfumats per les aromes de les plantes remeieres que encara perduren entre els embats d’un estiu abrusat. Semblava, en aquells moments, un lloc fora del món, un àmbit d’enclaustrades ressonàncies monacals envoltat d’una estranya serenor.

Ens disposàvem a escoltar la xerrada de Xavier Pla sobre la novel·la catalana que havia organitzat el PSM en el marc dels seus “Sopars a la fresca”, una manera de treure el conferenciant del seus espais habituals i donar un caràcter més obert i distès a un acte que manté, tanmateix, tot el rigor en les exposicions i en les temàtiques que es trien. En aquest cas, l’interès dels lletraferits que ens trobàvem al parc Rubió era prou evident, però el contingut de la xerrada de Pla portava a reflexions importants que transcendeixen l’àmbit estricte de la literatura.

Tot i que les primeres paraules de Pla van ser per transmetre’ns bones notícies respecte de la vitalitat de la novel·la catalana i l’augment de lectors en la nostra llengua, açò no podia amagar la realitat complexa i difícil que ha de suportar la nostra literatura, minoritzada, ignorada, menystinguda per la majoria de mitjans de comunicació del nostre país i el poc suport que reben el nostres escriptors tant per part d’aquests mitjans com per bona part de la classe política. L’ànalisi que en feia el conferenciant era lúcida i carregada de raó i en la constatació d’aquesta realitat em va comentar a un bon amic que havia trobat la xerrada molt crítica, que ho pintava tot bastant negre. Però és que, per poc que gratem cap endins, l’aparença de normalitat que pugui presentar la literatura catalana, justament gràcies a aquesta vitalitat de què parlàvem, posa de manifest la precarietat de la situació  i els greus  problemes que pateix.

Potser una pregunta adient seria: es correspon la vitalitat de la nostra literatura amb la vitalitat del nostre país pel que fa a la llengua pròpia? És fàcil endevinar la resposta. Segur que no la País Valencià, agreujada per l’ostentosa hostilitat per part dels seus governants, i tampoc s’hi correspon a les Illes, on ens haurem de preparar, i tant de bo vagi errat, per a una època molt difícil per a la llengua i la cultura catalanes. Tot i així la perifèria, i també la del Principat, és la que produeix les aportacions més valuoses segons Xavier Pla, enfront del centre -entès com Barcelona- on no se sap ben bé què passa.

No basta que tinguem molt bon lectors, i segur que un bon gruix de lectors militants, ni que funcioni molt sovint el boca-orella com en el cas de la novel·la Olor de colònia que du ja 50.000 exemplars venuts -ben prest és dit, en una comunitat com la nostra. Però no totes la novel·les interessants i d’alta qualitat que es publiquen arriben a un públic àmpli per mitjà d’aquesta via, ni tampoc, és clar, per la de revistes especialitzades. Cal molt més suport institucional i caldria una premsa que, a casa nostra, fes la feina que li pertoca. Fins i tot l’únic programa de llibres que existeix a TV3 L’hora del lector té massa punts febles i la crítica que li féu Pla coincidia plenament amb la que jo mateix li faig fer al meu bloc a Illencs la primera vegada que el vaig veure. Les paurales de Pla, que deixaven anar un cert regust d’amargor, no podien ser més simptomàtiques: “Potser després de tot potser no calia un programa de llibres a TV3”

El meu amic, ben segur, deu tenir una visió més optimista que jo, però la realitat és que no només sense un Estat que vetllli per la promoció interior i exterior de la nostra cultura, sinó més tost amb els aparells de l’Estat en contra i tota la pressió que rebem de manera constant, és farà molt difícil poder mantenir aquesta vitalitat que, ateses les nostres circumstàncies, segur que ha de sorprendre i fins i tot meravellar un observador exterior i neutral.

La xerrada de Xavier Pla era per mantenir un ampli debat que no es podia produir en l’àmbit del sopar a la fresca, però van ser molt d’agrair la seva visió clarificadora i el seu esperit crític. I val a dir que van ser unes quantes les persones que vaig veure predre nota per a properes lectures a partir de l’anàlisi que féu el conferenciat d’algunes obres i alguns autors. Segur que en fruiran.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Llengua. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s