Sant Llorenç

La festa trasbalsa el ritme feixuc de cada dia. Les hores s’encongeixen vertiginoses d’alcohols i cansament i la riuada humana transforma els carrers en un formiguer de cossos suats, de fregadisses i abraçades. La comunicació es dilata, com ho fan les venes saturades de gin, i tothom sembla, per uns moments, fer-se escàpol de recels, antipaties, indiferències. Com convocats per la noblesa dels cavalls que trepitgen asfalts i llambordes, ens obrim a unes relacions humanes, sens dubte exagerades, que tenen l’encant d’una alegria sense condicionants. La festa és un apropament, massa breu, a un tracte més cordial i obert que la condició humana hauria d’assolir des de la raó i no des del relaxament de les facultats intel·lectuals.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Dietari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s